Aquesta setmana, ha corregut molt per les xarxes un article d’una persona que presumeix de ser filòloga anomenat “Franco no prohibió el catalan”. He estat pensant si havia de respondre aquest article i m’he decidit a fer-ho, ja que no es pot permetre que hi hagi gent que menteixi impunement i manipuli, fent creure una realitat feta a mida per blanquejar l’actitud colonial i etnocida del Regne d’Espanya, o més ben dit, de la nació castellana envers la resta de nacions.
En aquest article, la “filòloga” Sònia Sierra manifesta que Franco no va prohibir el català. Potser el que no explica és que les prohibicions de la llengua catalana ja havien existit anteriorment al franquisme, i que aquest dictador només va fer que recuperar-les i incrementar-ne la duresa. Però negar que el català mai va estar prohibit, quan a Catalunya al voltant del 1930, aproximadament un 95% de la població tenia el català com a llengua materna i d’ús comú, mentre que al 2023, la xifra ha arribat a poc més del 30%, no és casualitat. Una llengua no pateix aquest retrocés perquè sí, sense cap motiu.
Cal recordar que durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, va haver-hi una arribada massiva de migrants de diferents indrets de l’estat espanyol. Quan van arribar, ni ells, ni els seus fills van tenir l’oportunitat d’aprendre el català a les escoles. Per quin motiu? Per què no s’ensenyava en català a les escoles? Per què tots els llibres de text durant el franquisme eren en castellà?
Mireu, sóc fill d’un professor que m’ha explicat sempre que no va ser fins l’arribada de la transició que es va començar a impartir les primeres classes de català a les escoles, que els llibres de text eren tots en castellà. Sí, fins i tot a pobles com Peratallada o Sant Sadurní de l’Heura. La meva mare, de família catalanoparlant, sempre m’ha manifestat que a l’escola no disposaven de ni un sol llibre en català. I ja no parlem de classes de llengua catalana, inexitents. La única transmissió de la llengua que va tenir, va ser la familiar i la dels amics, perquè a Girona, la major part de la població era catalanoparlant. Però anècdotes de sancions per parlar per telèfon en català, sancions per parlar en català pel carrer, els cops de regle als dits dels nens que no empraven el castellà… s’han transmès de pares a fills. Així, resulta que la gent menteix, i que allò que va fer el franquisme va ser protegir la llengua catalana! No se, devia ser molt tolerant el franquisme segons la senyora Sierra. Ves que no haguem de donar les gràcies al franquisme, fins i tot!
La qüestió és que, actualment no hi ha Franco i no, el català no està prohibit. Però s’ha aconseguit que cada vegada sigui més minoritari, perquè el partit de la senyora Sierra, és aquell partit que va néixer per carregar-se l’escola en català sota la premissa d’una presumpta igualtat. Que ha lluitat sempre per deixar el català en un segon terme, que es converteixi en una llengua residual i limitada a l’àmbit familiar. Perquè clar, al principi aquesta gent deia que només volien la igualtat entre les dues llengües. Curiós, perquè mai els he sentit defensar unes quotes de cinema equitatives, un ús del català a la justícia equilibrat amb el castellà, la possibilitat de disposar més audiovisual en català… i ara! Ells només volien que TV3, l’únic canal que teníem 100% en català, fos bilingüe. O fins i tot, tancar el mitjà de comunicació.
Persones com la Sonia Sierra, Ines Arrimadas o Jordi Cañas, tenen molt clar que per destruir la nació catalana, per destruir la nostra identitat, és fonamental eliminar el català de la vida pública i convertir-lo en residual. Perquè aquest fet diferencial que tenim amb els castellans, aquesta llengua mil·lenària que s’ha parlat i es segueix parlant al nostre país, és el baluard més important de la nostra identitat. Si aquesta identitat es perd, tenen via lliure per defensar una Catalunya com una regió més de l’estat espanyol i sense cap aspiració nacional ni d’independència.
La catalanofòbia colona castellana al nostre país, és aquesta que fa que hi hagi gent que porti desenes d’anys vivint a Catalunya i et digui xenòfob o mal educat quan els parles en català, després que alguns d’ells no hagin fet mai cap esforç per aprendre ni utilitzar el català. Perquè ells van arribar durant el franquisme, i sovint són els que es queixen dient allò de “amb Franco es vivia millor”. I és clar que per ells es vivia millor, perquè podien trepitjar desacomplexadament els nostres drets. Bé, és quelcom que sembla que no ha canviat, perquè recordem que són els propis polítics els que s’encarreguen de potinejar el poder judicial, col·locant els seus jutges afins a les cúpules i als alts tribunals. I recordem que un dels partits que potineja, és l’hereu directe del franquisme, fundat per un ministre franquista: Manuel Fraga. Efectivament ara no els cal prohibir el català, perquè una sola família pot fer que es canviï el model educatiu de tota una classe. Un sol alumne pot fer canviar la llengua de la classe de trenta, perquè els jutges que no són cap exemple de pluralitat lingüística – les sentències en català no arriben ni al 8% al principat – decideixen imposar uns percentatges de llengua castellana que no es contemplen a cap llei (els mateixos jutges que després es veuen apartats de causes i han de repetir judicis per manca d’imparcialitat).
Però sembla que vivim en un món perfecte on el català mai s’ha prohibit. Resulta que els catalans a més tenim la gosadia de pretendre que la nostra llengua sigui tan normal com ho és la castellana en qualsevol municipi de Valladolid.
Els catalans som uns fanàtics que estem entestats en conservar i protegir una llengua mil·lenària, davant d’una que no fa ni un segle que forma part de la població de Catalunya.
No ens equivoquem: el castellà no és una llengua pròpia de Catalunya, sinó imposada. El castellà forma part de la vida dels catalanoparlants després de segles de prohibicions de la nostra i imposició de la seva. Per això ens cal un estat independent. Perquè Espanya mai serà Suïssa. Espanya (o la supremacista Castella) mai serà un país tolerant amb la diversitat lingüística i aprofitarà qualsevol oportunitat que tingui per liquidar qualsevol identitat diferent a la seva.
Per aquest motiu a Espanya li convé articulistes i opinadors com la sra. Sierra, per mostrar una realitat que concordi amb les seves idees i model de país. Per manipular, una vegada més, la història. I el moment escollit no és casualitat. Per llei de vida, cada vegada hi haurà menys persones que hagin viscut durant el franquisme que ens puguin explicar la seva experiència. I per això ja hi ha persones com ella per mostrar una història fictícia amb l’objectiu de mostrar com a bona una dictadura feixista. També han volgut fer creure a tothom allò de la corona d’Aragó, quan en el matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Peronel·la d’Aragó, el pare de la segona, el rei Ramir d’Aragó, va lliurar com a dot de matrimoni les seves possessions al compte catalpa, i el palau reial i seu de la corona, era a Barcelona. (Per això han de manipular el doblatge de sèries americanes com Knightfall perquè en castellà els personatges diguin “aragonesos” enlloc de “catalans” com fan en la versió, angles, alemanya, francesa o llatinoamericana). També ens volen fer creure que la senyera es va heretar d’Aragò. En resum, manipular la història i la realitat per fer bona la versió del colonitzador. Que l’amo espanyol és bo!
