El Retorn d’en Puigdemont serà una llufa? La Laura Borràs el 9 de gener d’enguany, al Nacional, posa negre sobre blanc el greu problema de Junts. Una miopia catastròfica els impedeix veure la globalitat i, mesells, A) insisteixen en la unitat dels de dalt (i no dels ciutadans) i B) no paren esment en la feblesa i en la inconsistència del seu programa.
1.- Per què en Puigdemont desflora la margarida de la presidència de Junts o del Consell per la República? Si ERC no l’hagués abandonat, s’erigiria en president del Consell. Però el col·laboracionisme ha optat per rendir-se i no es farà enrere, encara que els tribunals de Justícia permetin el retorn del president. Insistiran que no hi ha res a fer.
2.- La Borràs s’adona de l’astúcia espanyola de la Taula de Diàleg que cerca, en realitat, “guanyar temps” i “anar refredant”. Tanmateix, no aprofundeix. D’una part, P. Sánchez ja ha aconseguit: A) el discurs internacional B) que les institucions frenin la via unilateral i C) que el col·laboracionisme qualli. De l’altra, ERC segueix l’estratègia de Podemos: Primer, aniran per la República espanyola (que acceptarà l’autodeterminació) i després, faran la independència.
3.- Les ulleres de la Borràs són les del 2017. Quatre anys d’octubrisme (“El referèndum ja l’hem fet i l’hem guanyat”) no han servit per crear un clima que engresqui. Al contrari.
4.- La Borràs no acompanya l’octubrisme amb una estratègia de cap a peus. Tibar les costures constitucionals i escometre un embat autonòmic és una estratègia de resistència, de sacrifici, que no aporta llum, ni guia independentista. Més encara, ella sap que no es produirà. El 52% de vot independentista no la seguirà. S’acontentaria amb un pacte de mínims. Un acord amb ERC en la lluita anti-repressiva i en la defensa de les institucions. En tindria prou en frenar l’ofensiva de l’estat en tots els camps (llengua, justícia, lleis…) i en mostrar una certa resistència, més ferma, en els assumptes autonòmics, dins la constitució. Emperò, res d’això succeirà. De fet, l’estratègia independentista de Junts és tan dolça, que emblanqueix l’autonomia i perpetua el col·laboracionisme.
El president no pot retornar si abans, Junts no revisa el full de ruta i la seva infiltració en el territori. Són els reptes més grans.
Isidre Palmada Camós,19 de gener de 2022
