Cal parlar clar i evitar esforços que no aporten res per avançar cap a la independència. La gent està cansada de la manca de proposta unitària per fer-ho possible. La campanya de l’amnistia és la mostra d’un nou gran error, el d’obrir expectatives, ja que tothom sabia que la proposta parlamentària seria tombada en segons. Ho sabia Òmnium i ho sabien els partits independentistes, però, com que són incapaços de posar-se d’acord, s’apunten a un tràgic festival.
La prova del que dic la tenim ara que no se sap per on tirar. I ara què? Si la proposta de la llei d’amnistia tingués un sentit per avançar cap a la independència, haurien preparat la resposta a la negativa del govern espanyol a tramitar-la, ja no dic aprovar-la. I resulta que, tombada la proposta, no tenim resposta i ni els partits independentistes, ni Òmnium saben respondre la pertinent pregunta: i ara què? Ni una mobilització, ni una cremada de contenidors, ni una vaga de fam. Tot plegat un desencís i una total desmobilització del moviment independentista.
Hores i hores de bona gent recollint signatures per l’aprovació de la llei d’amnistia i resulta que la bandegen en un tancar i obrir d’ulls sense que hi hagi cap resposta a punt per a aquesta nova ignomínia del govern espanyol i dels seus partits. Siguin d’esquerres o de dretes, tots volen el mateix: represaliar l’independentisme i la seva gent.
Una prova més del poc interès real en l’amnistia, ha estat la data triada per presentar-la a Madrid, en plenes negociacions per formar govern, en plena crisi política espanyola i, com ha dit el mateix TN de TV3, la llei d’amnistia s’ha registrat i ha estat enviada a la paperera de la història…
I els partits independentistes i Òmnium sense capacitat, o manca de voluntat, per donar-hi resposta. Tot plegat molt preocupant i, si hi afegim la manca de concreció en les negociacions per formar govern, doncs encara més.