“Tot és impossible fins que passa”, Nelson Mandela
Divendres a la nit, a TV3 i segurament per error de Cs, PSC, PP i Vox van passar la pel·lícula sobre la vida de Nelson Mandela. L’unionisme va badar i no van recórrer a la JEC, que sense cap mena de dubte hagués prohibit l’emissió. Ara, esperem que no obliguin a compensar la visualització de la vida del dirigent sud-africà per la vida del dictador Franco, seria la darrera barrabassada de la democràcia espanyola, però ja ens ho podem esperar tot.
Visualitzar la pel·lícula mentre tenim presos polítics i exiliats em va provocar un sentiment de ràbia i de certa impotència. Estem igual que la Sud-àfrica de l’apartheid, amb una diferència molt important: ens trobem en ple segle XXI, a la Unió Europea i estem patint l’apartheid espanyol contra Catalunya.
Dolor i ràbia em va produir veure aquella pel·lícula mentre a casa nostra tenim presos polítics i exiliats i em vaig preguntar si fèiem prou per tombar aquesta tràgica situació. Vaig comprovar que sense lluita no tindrem independència. El mateix Mandela ens marca el camí quan li diu a l’advocat que no recorreran si la sentència és de pena de mort guanyant així la partida al jutge que es veu obligat a fer marxa enrere, o quan exigeixen el conegut fet de dur pantalons llargs i també ho aconsegueixen.
La lliçó de Mandela és clara i rotunda, diàleg sí però fermesa també. I més lluita, sobretot, per derrotar els que no tenen la raó, els de l’apartheid sud-africà i els de l’apartheid català. Mandela ens ho diu molt clar, cap pas enrere a l’hora de negociar, fermesa absoluta.
Els polítics espanyols coincideixen i diuen i afirmen que la independència de Catalunya és impossible, hi coincideixen des de Pedro Sánchez passant per Casado, Rivera, Abascal, Iglesias i en temps passat, Felipe González, Aznar, Suares i Cànoves del Castillo. Mandela ho tenia clar “Tot és impossible fins que passa”, esperem que els líders independentistes ho tinguin clar, sense lluita mai tindrem independència.
