Puigdemont ha mogut peça i es presenta com el lideratge clau per aconseguir la independència. Juntament amb altres independentistes donarà llum a un nou moviment, o partit polític, que es presentarà a les eleccions en un nou intent de tornar a superar els republicans.
De moment l’entorn dels republicans torna a cometre el mateix error de fa dos anys, quan tothom els donava com a guanyadors i Puigdemont ens va derrotar, per poc, però ens va guanyar. ERC hauria de demanar al seu entorn de xarxes que no s’hi fiquin amb la reformulació de l’espai al voltant del president. Els hauríem de donar la benvinguda i preparar-nos realment per guanyar.
Ara que tothom ja veu el frau que és Pedro Sánchez, és el moment que ERC es peti la taula de diàleg pels incompliments del govern espanyol. Cal replantejar l’estratègia si ERC vol guanyar les eleccions vinents. ERC no es pot permetre tornar a ser superats per l’espai de Puigdemont, que la sacsejada seria important, situaria el partit en una crisi molt profunda i, sobretot, posaria l’independentisme en una complicada situació.
ERC ha d’oblidar la idea que sigui possible un front ampli amb els federalistes de Podemos i els Comuns, que ni tan sols són federalistes. ERC ha de sortir dient que pot liderar un veritable govern independentista que prepari el xoc definitiu amb l’estat espanyol.
La República no es construeix des de l’autonomia: cal un xoc amb el govern espanyol a partir de les pròximes eleccions, i això només és possible amb un gran acord dels partits independentistes. No serveix de res barallar-nos amb els que ens hem d’entendre i qui guanyi les eleccions ha d’allargar la mà a la resta de forces independentistes.
Cada dia sense independència és un dia més que ens empobrim socialment i econòmicament i cal un gran acord estratègic del món independentista per guanyar. Sense independència mai no tindrem amnistia, mai de la vida: és una certesa que tothom sap. Sense independència no ens en sortirem de la crisi provocada per la Covid-19.
Per guanyar les eleccions que venen cal un cop de puny que, a la vegada, trenqui la taula de negociació i ofereixi a la societat catalana un procés cap a la independència i, si se supera el 50% dels vots, implementar-ho. I cal un lideratge fort i contundent i en femení molt millor, com han fet els països que millor ha superat la crisi global de la Covid-19
I, sobretot, prou de culpabilitzar l’entorn de Puigdemont. Cal donar-los la benvinguda i recuperar l’1-0 com a eina guanyadora.
