Hem tingut la notícia que el Major Josep Lluís Trapero ha accedit a tornar a posar-se al capdavant de la policia de Catalunya.
Ens pot agradar més o menys, però del que no n’hi ha cap dubte que si més no ha estat una tornada legítima després de la persecució que s’ha fet cap a ell i cap al cos de Mossos d’Esquadra.
El que a mi realment em costa d’entendre, és que en el discurs de la seva tornada, el Major va posar el cos a disposició per treballar amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. A disposició de treballar amb els mateixos cossos que van emetre informes i atestats adulterats i que van declarar un seguit de mentides en un judici.
Em costa de pair que es posi el cos de Mossos en col·laboració amb uns cossos de policia amb membres com el sr. Baena, propietari del compte de Twitter «Tacito» des del qual s’atacava independentistes. Que es vulgui treballar colze amb colze amb Pérez de los Cobos. Amb els del «A por ellos» i «Que nos dejen actuar».
Treballar amb cossos policials que s’han inventat delictes d’odi contra independentistes. Amb cossos policials que han acusat falsament de terroristes a membres dels CDR. Amb cossos policials amb membres que no han tingut mai cap problema de mostrar la seva ideologia i fanatisme en contra de l’independentisme i Catalunya.
Amb cossos policials que van amagar informació al cos de Mossos sobre l’imam de Ripoll o que mai van saber detectar (o això és el que expliquen) o actuar davant la radicalització d’aquests que els va portar a cometre uns atemptats a Catalunya.
A mi em costa de creure que essent l’imam de Ripoll confident del CNI, la policia espanyola no en tingués coneixement de res. Però quedarà en això: un dubte.
I mentrestant, el cos de Mossos d’Esquadra segueix tramitant expedients contra agents independentistes que, com qualsevol ciutadà d’un país democràtic, haurien de tenir la llibertat d’expressió garantida com a dret fonamental, perseguint-nos pel que pensem i diem, i no per com exercim la nostra professió.
El cos de Mossos d’Esquadra és una de les estructures d’estat de les que disposa el nostre país. I des del Govern, sempre s’hauria de garantir que hi hagués una lleialtat institucional d’aquest, a més de vetllar perquè sigui una policia democràtica a tots els efectes.
No es pot caure en l’error de col·laborar amb altres cossos que s’ha demostrat que han obrat de manera interessada i ideologitzada contra el poble de Catalunya.
És deplorable que en un país que diu ser una democràcia consolidada, els agents del cos s’hagin d’organitzar de manera clandestina per a poder denunciar totes aquestes injustícies que es fan dins el cos, veient que, quan algú dona la cara, el persegueixen laboral i judicialment.
Puc dir que he patit diverses vegades assetjament i amenaces per part de persones d’ideologia espanyolista. I aquestes, han estat en condició de membre del cos de Mossos d’Esquadra. Però en cap moment els serveis jurídics del cos s’han prestat a denunciar i a donar un cop de mà. En cap moment hi ha hagut una defensa davant les amenaces i assetjament que hem patit alguns membres del cos.
Seria impensable que es pogués amenaçar a un Policia Nacional o un Guàrdia Civil per part d’un independentista sense que el cos o el ministeri d’interior actuessin per aturar-ho.
Doncs malauradament, alguns ho hem viscut.
Em sentia en l’obligació de compartir aquest testimoni amb el poble de Catalunya.
La gent ha de saber que el cos de Mossos d’Esquadra està format per excel·lents professionals, però també per persones que no ho són tant.
Només vull fer una darrera reflexió. El cos de Mossos d’Esquadra era valorat i estimat la tardor del 2017 per part del poble de Catalunya. Però a dia d’avui, aquesta estima i relació de complicitat amb la gent, alguns tenim la percepció que a poc a poc, s’ha anat deteriorant.
Una de les virtuts que ha de tenir un policia és l’empatia. I moltes vegades, la percepció és que en alguns dels seus membres sembla que no existeix.
La policia ha de fer també funcions de policia judicial. Però ens hauríem de preguntar també quina responsabilitat es pot derivar cap a la policia per actuar en pro d’aquestes funcions, quan els ciutadans han acabat acusats i sentenciats per obra d’aquests tribunals amb sentències que a ulls de reconeguts juristes no eren del tot justes.
Tenim diversos exemples: els CDRs acusats de terrorisme, els presos polítics i exiliats, els joves que van cremar fotos del rei a la plaça del Vi de Girona…
Cal una reflexió profunda de quin model de policia volem que hi hagi a Catalunya.
El meu desig és el d’una policia democràtica i avançada. Una policia en la que els seus membres, com a ciutadans de ple dret, puguin donar la seva opinió lliurement sense haver-ne de patir repressió.
Per això, crec que hem de seguir amb la nostra lluita. Perquè Catalunya es mereix una policia a l’alçada de la seva societat.
