En un recent article de la revista Foreing Policy, titulat “L’Exèrcit Espanyol no té temps per la democràcia” es criticava de manera contundent al Rei d’Espanya pel seu absolut silenci sobre “actes feixistes tan escandalosos com el que s’ha vist immers l’Exèrcit Espanyol els últims dies” referint-se en concret el twit en què es demanava afusellar 26 milions de persones. La difusió d’aquest article en una de les revises més importants de política internacional no és més que la culminació d’un seguit de cròniques i reportatges sobre la situació de l’Estat Espanyol que van publicar el últims dos mesos els principals diaris europeus .En conjunt descriuen un panorama quasi apocalíptic del que estava succeint en els moments més durs de la segona onada de la pandèmia. Els corresponsals del Frankfurter Allgemeine Zeitung, The Economist, La Stampa, Neue Zürcher Zeitung, Le Monde, i també el New York Times, impactats per la mala gestió de la crisi sanitària que reflectien les xifres d’infectats i hospitalitzats i sorpresos pel nivell d’agressivitat de les polèmiques entre els responsables del govern espanyol i els dirigents del PP van explicar la situació com el reflex d’un problema general molt greu que afectava al conjunt de l’Estat Espanyol. La majoria opinava que donada la situació podria ser irresponsable traspassar directament els 140.000 milions aprovats per la Comissió Europea al govern de Madrid sense un control i una supervisió estricta per part del FMI, el Banc Mundial i Brussel·les. Però el cop més fort va venir del diari de major circulació de la Suïssa alemanya, el Neue ZürcherZeitung, en preguntar-se obertament: És Espanya un estat fallit? I ell mateix es contestava amb gran consternació pels que hegemonitzen l’opinió pública a Madrid: “Encara no, però falta poc”.
Els principals arguments que recollien aquets diaris europeus es basaven en l’ambient polític que es traduïa cada dia en unes baralles al límit, el declinar de la monarquia, la mala situació econòmica i sanitària i el mal funcionament de l’estructura territorial de l’Estat.
Excepte en el cas nord-americà a cap país desenvolupat i menys en els que pertanyen a la Unió Europea es detecta tanta agressivitat entre el dos bàndols. La dreta, escriuen, arremet contra tot. El PP sempre ha estat irresponsable i per constatar-ho alguns recorden l’atemptat de l’estació d’Atocha i l’obstinació del Partit Popular en carregar falsament l’autoria a ETA, i ara assenyalen com el govern de la Comunitat de Madrid ha portat la seva oposició fins al paroxisme. Això porta al diaris de referència que hem citat a concloure que un dels principals problemes que té la governació a l’Estat Espanyol és la falta de nivell dels dirigent polítics. Alguns assenyalen directament que es tracta de polítics irresponsables.
Sobre la monarquia, les investigacions judicials que s’estan fent a Suïssa i la manca de reacció de la judicatura espanyola en relació a les operacions fraudulentes que han enriquit al ex-monarca són com un mirall en que els corresponsals veuen un declivi sense aturador de la monarquia espanyola. Els més recents moviments militars i el silenci del Rei només han fet créixer aquesta imatge de desgast de la institució.
La mala gestió de la pandèmia i la crisi que afecta la economia espanyola i els seus efectes socials han estat també elements molt importants per determinar aquesta situació alarmant que han descrit els corresponsals. Sobre la pandèmia afirmen que ha faltat coordinació, coherència, solidaritat i lleialtat. Tot això en un marc d’ajudes econòmiques molt minses en relació a les que han repartit els països importants de la Unió Europea cosa que ha generat un deteriorament que es reflexa no només en el tancament definitiu d’empreses, sobre tot el sector turístic (que significa el 26% del PIB espanyol) sinó també en les cues de gent que ha d’anar a recollir els aliments que ofereixen les ONG que ajuden a les famílies. No es pot esperar massa més d’un país amb un deute públic entre el 125 i el 130 % del Producte Interior Brut.
Finalment el mal funcionament de l’organització territorial de l’Estat. Els diaris de referència parlen de “tensió territorial”, “un estat bloquejat i debilitat per conflictes no resolts”, “el pols polític territorial que es sofreix constantment o com diu un d’ells “el sistema territorial no és dolent però han fallat els sistemes de control d’un estat federal”.
Aquesta és la imatge que està mostrant España a l’exterior. Vista des de de Catalunya, la crisi que detecten els corresponsals estrangers adopta alguns trets específics que encara reforcen més el seu anàlisi: Va ser la manca de polítics competents la que va provocar que es traslladés al nivell judicial el greu problema polític que enfronta Catalunya i Madrid i que ha provocat la presó i l’exili dels líders del Procés. Pel que fa a la monarquia que consideren tan en declivi, tots sabem que és a Catalunya, després del paper agressiu de Felip VI en el seu discurs post-referèndum, on té amb diferencia un menor nivell d’adhesions. El tracte econòmic que rebem de Madrid, la manca d’inversions i l’abusiu tracte fiscal al que estem sotmesos ha estat un dels principals motius perquè milers de catalans veiessin el trencament amb Madrid com a única solució. Però és en la importància que els observadors europeus atorguen al pols territorial que l’Estat Espanyol sofreix contínuament i que fa que el vegin com un Estat “bloquejat i debilitat per conflictes no resolts” on el moviment independentista català té la prova de que el que s’ha fet fins ara està aconseguint els seus fruits. Ha estat la confrontació i l’acció unilateral el que ha contribuït de ple a que vegin l’Estat Espanyol com un país en crisi. Per nosaltres queda clar que només la continuïtat i l’aprofundiment en aquesta confrontació de forma pacífica i democràtica ens acostarà a la independència.
EXIGENTS
