L’esperpèntic comportament de la presidenta L. Borràs en el cèlebre cas Juvillà ha agafat amb el pas canviat tot l’independentisme, sobretot a Junts.
Per un costat, a Junts li ha anat bé l’empat electoral: Remena les cireres, llueix una bona gestió autonòmica i fa passar en raons una estratègia mediocre. El seu secretari general, en Jordi Sánchez, que no veu clar el full de ruta, s’agafa al col·laboracionisme d’ERC, s’obstina amb la unitat, amb la Taula de Diàleg de P. Sánchez i difon un inventari de lleialtat a Aragonès.
Per l’altre costat, els presidents Torra i Borràs sostenen que “el referèndum ja l’hem fet i l’hem guanyat” i s’entesten en què “la independència requereix un conflicte democràtic sostingut” (J. Costa, 24 de gener). El “conflicte” d’en Costa, però, remet al sacrifici individual. La presidenta Borràs, en canvi, sosté que qualsevol “conflicte” hauria de ser col·lectiu (de tot l’independentisme).
La tercera pota d’aquest Cafarnaüm és el “preparem-nos” del Consell per la República (CxR) un àlbum de fotos finish unitàries i massives, molt lluny de l’actualitat.
Abans, tot era autonomia. Com recorda el president Torra, l’autonomia és el hàndicap per la independència. L’esperit de l’octubre 17 fou el “som una nació”. El “nosaltres decidim” va impulsar l’independentisme i va derrotar la mentalitat autonòmica. Avui, el col·laboracionisme ha fet el camí invers. Ha instal·lat la cultura de la derrota.
L’entossudiment de Junts per 1) la unitat A) en el govern d’Aragonès, B) en el parlament i C) en el CxR contribueix a l’èxit de l’autonomia. 2) La confrontació pelada contra la repressió, que el col·laboracionisme mai acompanyarà, el fa més desconcertant. En realitat, Junts no toca de peus a terra i és políticament frívol i erràtic.
No obstant això, “La independència requereix un conflicte”. És veritat. La desobediència, però, no ha de ser una guerrilla o una dissimulació simbòlica. És molt més efectiu posar el col·laboracionisme entre les cordes i desqualificar-lo. L’autonomia és l’argolla del reino i el “nosaltres decidim” l’alliberament. Com bé sentenciava filòsof escocès Thomas Reid “Una cadena no és més forta, que la més feble de les seves baules”.
Isidre Palmada Camós,12 de febrer de 2022
