Un dels meus millors amics em diu ahir divendres a la nit que dissabte s’estrenava uhn una nova sèrie del director de Years and Years (2019), que és una altra de les meravelles audiovisuals més grans que he vist mai. Havent sopat, mandrejat i fent coses de no gaire profit i que són sovint prou bones per a l’ànima (o així m’autoindulgencio, no sé), la busco i la trobo pocs minuts tocades les dotze. Potser soc dels primers que l’ha vist sencera.
No sé què dirà el meu amic sobre el fet que m’hagi empassat els cinc capítols d’una passada, però no podia aturar-me (i ell crec que ja ho sospitava, que passaria). Des del minut 10 del primer capítol veies que el perfilat d’aquells personatges de la sèrie i de la història era polièdric, profund, amb clarobscurs i altres tantes “fancy words” que, ras i curt, es pot resumir com a brillant. Sembla que és aquest l’estil cada cop més perfeccionat de Russell T Davies, el director.
Una sèrie que m’ha corprès. Soc algú a qui li costa molt plorar, i ho he fet. Ara bé, mentre encara començava a ser conscient de l’emoció tan profunda i em començaven a caure les llàgrimes, de sobte, la sèrie aconseguia fer-me riure. Una catarsi als profunds racons de l’autovergonya i l’autohumiliació del sentiment de culpa de l’homosexualitat que és tan perceptible encara a massa llocs i en massa humans.
It’s a sin (2021) té lloc entre el Londres del 1981, passant per Gal·les i l’illa de Wight, i el Londres del 1993. És, doncs, la dècada en què la pandèmia del VIH es fa global (si bé sembla que des dels 60 ja campava abastament per l’Àfrica Negra). Anys en què, entre els famosos, moria de SIDA primer Rock Hudson (1925–1985) i més tard Freddie Mercury (1946–1991). Jo no corresponc a la meva generació musicalment: aquesta és l’època de les meves cançons, i trobar-te-la tan ben escollida a una sèrie tan bona fa gràcia. De fet, la sèrie es diu així per la cançó antipuritana homònima dels Pet Shop Boys de 1987.
La ressonància immediata a l’actual SARS-CoV-2 és més que inevitable i, de nou profèticament (com ja ho va ser d’altra manera Years and years), no buscada: la sèrie es va filmar abans dels confinaments del 2020. Si de vegades amb la Covid-19 hi ha certa tendència a responsabilitzar l’individu i pensar que potser l’infectat (o el mort!) no es va protegir prou, l’estigmatització i la serofòbia que encara envolten el VIH són indubtablement superiors. És difícil que no aparegui la lletja ombra allargassada i moralista que persegueix Occident –i, per extensió, el món global– del petit Déu jutjador que hom duu interioritzat, encara que sigui involuntàriament.
Disponible a la plataforma HBO, It’s a sin és un colpidor crit a la llibertat d’estimar, el perdó i l’autoperdó. Consegüentment, un crit a l’Amor i la Vida. No és això, al capdavall, el més important de tot?
