Independentisme al seu final? Reacció o submissió…?

Publicat: (Ara)

“La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha assegurat que el procés independentista “ha arribat al seu final” i es troba “en vies d’extinció”. Afirma que ERC “ha ajudat a aquesta normalització sent un partit més pragmàtic, negociant a Madrid i ara a Catalunya”, i ha celebrat que Junts “ha tornat a la política útil”. Romero parla de rendició independentista, tothom s’ha tornat autonomista”. Han refutat com es mereix ER, Junts, ÒMNIUM, ANC…?

Què va generar l’independentisme?

Es planteja el PSOE aquesta pregunta? No sembla. Catalunya va votar a favor de la Constitució. Primer Estatut: Incomplert! Segon Estatut. Constitucionalment elaborat, aprovat en dos parlaments, referendat per l’electorat a Catalunya. Un qüestionat Tribunal Constitucional va anul·lar 14 articles que, curiosament, continuen vigents en altres Estatuts espanyols. Va ignorar la voluntat explícita, legal, democràtica, de Parlaments,  un referèndum.

L’electorat amb dignitat a Catalunya va reaccionar. Va aparèixer amb gran força, presència, l’independentisme. El que va seguir és conegut. l’1.0. Extraordinària demostració de democràcia, pacifisme, en un referèndum, aprovat per majoria absoluta en el Parlament català i violentament atacat per les forces policials espanyoles. Tot, amb el suport explícit del PSOE. Sánchez: “No em tremolarà el pols per a tornar a aplicar el 155!”. També de la seva sucursal a Catalunya.  Què va fer Montilla quan el parlament espanyol va decidir aplicar el 155? Es va absentar! Això és propi del president de Catalunya? A qui defensen, representen, els socialistes a Catalunya? Què prioritzen els socialistes? Espanya o Catalunya? La societat espanyola o la de Catalunya?Ha arribat el procés al seu final, està en vies d’extinció?

Segons resultats electorals, el gran absentisme dels votants independentistes, el suport majoritari als partits espanyols a Catalunya, es diria que sí. La passivitat còmplice de grans patronals i sindicats que tampoc defensen el millor per als seus afiliats, sí. La divisió dintre de l’independentisme, sí. Sembla extingit.

Però si s’analitzen les “causes de la reacció” dels votants amb dignitat democràtica, que defensen una veritable democràcia, un nivell de vida com el que mereixen pel que generen, el millor per al futur de les seves famílies, treball per als seus fills…, el procés NO ha arribat a la seva final. Al contrari: acumula encara més motius perquè no sols no s’extingeixi sinó perquè es ressorgeixi encara més intens, compromès, viu.

Pragmatisme d’ERC?

Pragmatisme: “corrent filosòfic idealista i subjectiva que considera la veritat des del punt de vista de la utilitat social” . El suport de Junqueras i el seu equip al PSOE és més útil per a la societat de Catalunya que la independència? Què ha millorat la “realitat” quotidiana, laboral, familiar, serveis socials, dels qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya? S’ha parat l’espoli? No. Hi ha finançament singular, no. S’han executat les moltes infraestructures deficitàries des de fa anys? No. La llista que demostra que el “pragmatisme” de ER no ha estat, és, d’utilitat social és llarga. Foc Nou no hauria actuat així!

Junts política útil?

“Útil”: “que serveix per a una cosa positiva, favorable, enriquidora, beneficiosa.” Què té d’útil” fins ara que Junts hagi fet costat al PSOE? Finançament com Euskadi? No. Català a Europa? No. Immigració? No. Amnistia? No.

Quan el PSOE parla de política útil, “útil per a qui? No per als habitants de Catalunya que tenen consciència, dignitat democràtica, criteri propi, que no són dependents d’ideologies, partits, fòbies o filies, que volen el millor per als seus negocis, famílies, treballs.

Què entén el PSOE per “pragmatisme”? Que per política útil? Sembla que resignació, submissió, adaptació al que decideixi l’estat espanyol. En què beneficia això a “tots” els habitants de Catalunya? Tots! Fins i tot als militants i votants socialistes, també dels altres partits espanyols a Catalunya. “Tots” estan igualment castigats per la “dependència” d’Espanya. Objectivament, en què és millor ser dependents d’un estat com l’espanyol  que ser independents en una moderna república catalana a Europa? Saben quant guanyarien en qualitat de vida, democràcia, seguretat, futur, treball, si Catalunya s’independitzés?

“Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha permès a Irlanda créixer tan espectacularment en pocs anys”. Erling Kydland. Premi Nóbel d’Economia. Ho assegura això el PSOE? No. Al contrari. Illa vol que Catalunya treballi “per a Espanya”, que sigui Espanya la que es beneficiï del treball de tots els catalans.

S’ha rendit l’independentisme? Sí segons els vots, l’enorme abstencionisme, l’aparent “pragmatisme” (?)  de ER o la política “útil” (?) de Junts. La CUP no hi es.

Tothom s‘ha tornat autonomista?  Autonomista? Si Catalunya no té ni Estatut. Segon Sánchez: “territori intervingut”. Exactament, quines aportacions ha fet l’estat espanyol a Catalunya,  els seus governs que siguin clars progressos en democràcia, qualitat de vida, llibertat, identitat, millora de l’autogovern, finançament, gestió d’immigració, etc.? Com està el “finançament singular” i més…, després del que està passant al món, rearmament, etc. Exactament, a partir de la realitat actual i previsible: és millor seguir patint creixents perjudicis   sent “dependents” que gaudir dels beneficis de ser “independents”?

Què té d’alliberador abstenir-se, rendir-se, no lluitar per tants beneficis com pot reportar la independència?

“No hi ha dignitat més impressionant, ni independència més important, que viure amb mitjans propis”. (Calvin Cooldige)

Independentisme al seu final? Reacció o submissió…?

Per dignitat democràtica, pel millor per al futur propi, de la família, què és el coherent?  Què cal fer…?