Afortunadament, a Catalunya tenim un Parlament molt plural que representa diverses sensibilitats ideològiques. Malgrat que alguns, aquells que prefereixen parlar de fragmentació parlamentària, consideren que la pluralitat del nostre Parlament és un obstacle per al bon govern, la realitat fa que amb el pluralisme parlamentari s’hagi d’activar una dinàmica política basada en l’acord i el pacte polítics. A Catalunya, des de fa molts anys, només es pot governar en coalició, i això és una bona notícia.
Governar en coalició és més difícil, demana més perícia política i polítics que dominin molt bé l’art de la política. Malauradament, ara no tenim polítics prou preparats per gestionar governs compartits i el fracàs estrepitós del govern d’ERC i Junts per Catalunya ho ha demostrat amb la màxima evidència i cruesa. D’altra banda, les crisis dels governs de coalició són sempre més sagnants que les dels governs d’un sol partit i a Catalunya ho estem veient i ho veurem en les properes setmanes. El govern de Catalunya, que ja tenia una pèssima valoració social segons el darrer baròmetre del CEO, s’enfronta a una situació d’inestabilitat alarmant. Ha passat de tenir un suport inicial del 54% del Parlament a un escàs 24%. O vist des d’una altra perspectiva: ha passat de tenir una oposició minoritària i sense partits independentistes del 46% del Parlament a una oposició que suma el 76% dels diputats i la majoria dels diputats independentistes.
A Catalunya no es pot governar amb 33 diputats i tenint el 76% dels diputats a l’oposició. Els sistemes parlamentaris com el nostre es basen en la relació fiduciària, de confiança, entre el parlament i el govern. ERC, sola en el govern i amb només 33 diputats, no pot governar pendent de suports parlamentaris incerts de forces polítiques que només actuaran d’acord amb els rèdits electorals que obtinguin amb el seu comportament parlamentari. Amb la sortida de Junts, el govern ha quedat totalment afeblit i sotmès a les vel·leïtats d’una oposició incompatible, ressentida i disposada a deixar morir d’inanició el nou govern d’ERC. Serà un govern baldufa que, en el millor dels casos, podrà ballar durant un breu període de temps fins a aturar-se, quan ho decideixi l’oposició, per falta de suport.
Després de trencar relacions amb les dues forces polítiques que van votar a favor de la investidura de Pere Aragonès —Junts per Catalunya i la CUP—, l’única opció que té el govern monocolor d’ERC és buscar l’estabilitat governamental amb el PSC i, si convé, amb el suport dels Comuns, que sembla que ho posaran fàcil. En cas contrari, no surten els números. Malgrat que el president d’ERC, Oriol Junqueras, ho negui rotundament, el govern d’Aragonès haurà d’arribar a acords amb el PSC, que, com lamenta Junqueras, és un partit que va avalar la salvatge repressió de l’1 d’octubre, l’injust empresonament dels líders independentistes i l’aplicació ignominiosa de l’article 155. ERC, a les Corts Generals espanyoles, ja fa de crossa per assegurar l’estabilitat del govern del PSOE, i ara tot sembla indicar que el PSC, a Catalunya, haurà de fer de torna per mantenir el govern d’ERC. No obstant això, aquests suports mutus que s’albiren tenen una data de caducitat molt curta: l’any vinent hi ha eleccions municipals i la legislatura espanyola també s’acaba. I també tenen una conseqüència molt clara: deixar al calaix aquella part de l’Acord de govern que parlava de l’“estratègia independentista per a fer la República catalana”, d’“incrementar la mobilització ciutadana per a una confrontació democràtica”, de “tenir unes institucions de govern amb agenda independentista” o de “preparar escenaris de confrontació democràtica per guanyar l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació”.
La primera etapa del president Aragonès, que ha durat només 16 mesos, ha estat un absolut desgovern i s’ha desenvolupat amb una palpable manca d’estabilitat governamental. La segona etapa, que probablement durarà menys encara, no es preveu millor. Al contrari, les fortes demandes polítiques i socials que rebrà per totes bandes el govern Aragonès, en un context de crisi econòmica, de pobresa i de repressió a la dissidència, difícilment s’esmorteirà amb l’intercanvi de favors entre ERC i el PSOE/PSC. L’única vegada que el govern de Catalunya va estar format per un sol partit, aquest va durar set mesos. Veurem en quina salut estarà el govern Aragonès d’aquí a set mesos, l’abril del 2023.
