El nou ministre de cultura i esports d’Espanya té a les seves mans demostrar si Espanya vol que Catalunya s’integri a Espanya amb plena normalitat i amb tota la seva idiosincràsia o no. I és evident que no només no ho farà en respecte a la llengua catalana sinó que tampoc no flexibilitzarà el reconeixement de les seleccions catalanes en aquells esports on som clarament majoritaris.
Iceta no ho farà, que no duraria ni dos segons al capdavant del ministeri de Cultura i Esports si volgués implementar l’estat plurinacional, l’opció que tant ha defensat i que ara podria perfectament posar en pràctica en un tema col·lateral com són els esports. Fins i tot en els darrers anys s’han perdut aquelles partides que l’amic Joan Tardà posava com a condició en els pressupostos per afavorir les llengües catalana, basca i gallega. Aquestes partides han desaparegut dels pressupostos de l’estat. Espanya només respecta i cuida una sola llengua i una sola selecció esportiva i només ens volen per buidar-nos dels nostres recursos, 20.000 MEUR l’any, segons la recent actualització del nou conseller d’economia, Jaume Giró.
És una xifra aquesta que, per si sola, ja ens atorga a catalans i catalanes el dret a la revolta. És un espoli contínuament en augment i això i només això és el que els fa repetir una vegada i una altra que els catalans som espanyol per obra i gràcia divina.
Iceta és la prova definitiva del fracàs de la negociació i de la mateixa taula de diàleg: Espanya mai no negocia res amb els que considera els seus súbdits. Només acceptarà negociar amb Catalunya si convertim el problema català en un problema europeu. Cal preparar-nos per guanyar l’embat amb l’estat un cop fracassi la taula de diàleg i sembla que això, malgrat tot, no es prepara amb tota la contundència.
