Ara que sembla una mica apaivagat el conflicte polític amb Catalunya, per raó dels dos anys de marge que se li han donat al govern espanyol per seguir amb la taula de diàleg, tal com està marcat en els acords de govern entre ERC, Junts i la CUP, els n’esclata una altra als nassos, de crisi territorial, el conflicte per la descolonització de Ceuta i Melilla que demana el Marroc.
Heus aquí que s’està produint una invasió humana, de més de 6000 persones, disfressada de crisi migratòria i atiada pel govern del Marroc, teòricament un aliat d’Espanya, com ja va passar amb l’anomenada “marxa verda” que els va permetre quedar-se bona part dels Sàhara. Això està provocant a l’executiu de Pedro Sánchez una fenomenal crisi que fa insignificant totes les altres: ni l’esclat de l’Ayuso, ni els desacords entre els socis de govern, ni el desgavell electoral del PSOE se li poden comparar: és el drama de Ceuta i Melilla, dues ciutats o, millor dit, dos territoris colonials, l’statu quo dels quals cada cop troba menys defensors a l’esfera internacional.
El Marroc s’ha reforçat militarment en els darrers anys i ha establert molt bones relacions amb els EUA i Israel. Això l’ha permès recuperar l’avantatge en el conflicte del Sàhara Occidental i té molt a prop aconseguir la derrota militar i social del Front Polisario. El Marroc, sense fer massa soroll, s’ha convertit en una de les potències militars de la zona i ara veu a tocar recuperar, sense grans esforços, les ciutats colonials espanyoles de Ceuta i Melilla.
Avui mateix, el president espanyol ha cancel·lat un viatge oficial i ha decidit traslladar-se a les colònies de Ceuta i Melilla, com a prova desesperada que encara són espanyoles. Vénen temps de tempestes diplomàtiques, que complicaran molt el govern espanyol. Vénen de la frontera sud i Espanya, avui mateix, ja intenta convertir-ho en un problema europeu, però i ho té fotut: la frontera europea no comença al nord d’Àfrica.
Els hi agradi o no als progres espanyols, el drama de Ceuta i Melilla és un drama de descolonització, Ceuta i Melilla no són espanyoles. Crec que l’independentisme hauria d’estar amatent a la crisi entre Espanya i el Marroc, i explicar-ho bé i no dient que és només una crisi migratòria. Tenim dos anys per preparar l’embat i cal estudiar totes les oportunitats. Al món hi passen coses que ens afavoreixen: el segon referèndum a Escòcia, que estan disposats a celebrar unilateralment, i el procés de descolonització de Ceuta i Melilla que el Marroc ha començat unilateralment.
