Una pregunta clau quan es produeixen pandèmies o crisis del tipus de la COVID 19 és: “i per què passa això?”
La pandèmia de la COVID 19 no és la primera ni serà la darrera, ni, per ara, tot i el seu enorme i dramàtic impacte, no és la més greu de les que hem viscut en els darrers 100 anys, des de la famosa grip espanyola (uns 50 milions de morts), passant per les altres modalitats de pandèmies gripals com la grip asiàtica i la de Hong Kong (Uns 4 milions de morts), grip A , SIDA (39 milions de morts), encefalopatia espongiforme bovina, SARS, MERS, Èbola….
Totes aquestes epidèmies i pandèmies tenen un conjunt de factors comuns: el seu origen animal i la seva transmissió com a conseqüència de la globalització i el canvi climàtic. En totes aquests episodis s’ha produït, com a factor detonant, el “salt d’espècie”. D’un animal o grup d’animals, el virus “salta” a l’esser humà. 60% de les infeccions que patim els humans son d’origen animal. Cada any apareixen 5 noves malalties humanes, de les quals 3 son d’origen animal.
És tracta d’allò que denominem “zoonosis”, que es defineix, segon la OMS, com “aquelles malalties i infeccions les quals són transmeses naturalment entre animals vertebrats i l’home, amb o sense artròpodes intermediaris”.
Hipòcrites, cap al 460 aC. va deixar dit: “La salut i la malaltia a l’home, no tan sols està relacionada amb el seu organisme, sinó també amb el medi ambient, especialment amb els fenòmens atmosfèrics”. L’entorn, animal o ambiental, és transcendental per a la salut humana. Si animals i medi ambient no estan sans, els essers humans no podem estar sans.
El mon és un gran ecosistema viu i sotmès a múltiples agressions de tota mena, la principal, la humana. L’equilibri és delicat, i no podem oblidar mai el nomenat “efecte papallona”: petites variacions en les condicions inicials d’un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. I l’esser humà és l’esser amb més capacitat d’afectar als ecosistemes. L’esser humà en lloc d’adaptar-se a l’entorn, modifica l’entorn per tal que s’adapti a la seva voluntat.
L’actual pandèmia produïda pel coronavirus SARS-CoV-2 és un exemple.
L’esser humà envaeix i modifica l’ecosistema alterant flora i fauna salvatges, introduint-se i modificant entorns fins llavors tancats, produint canvis demogràfics i migracions i provocant canvis en l’entorn que generen canvis, i no a bé, de l’entorn: desforestació, agricultura intensiva a més de canvis atmosfèrics, sequeres i variacions climàtiques.
Tot plegat afecta l’equilibri de l’ecosistema, i santuaris ambientals poc concorreguts i amb vectors o organismes potencialment perillosos o molt perillosos que esdevenen espais oberts, desestructurats i massificats que, en combinació amb la globalització, porten a la disseminació de determinats vectors i malalties. Un exemple immediat és la colonització per part del mosquit tigre, d’origen sud-asiàtic tropical, a les nostres costes i ciutats i l’aparició de malalties com el Chikungunyia, el dengue o la febre del Nil Occidental, a partir del comerç, descontrolat, de pneumàtics recautxutats.
El coronavirus SARS-CoV-2 comparteix en més d’un 96% el genoma d’un altre coronavirus, un dels molts, que infecta a ratpenats, els quals, amb possiblement altres espècies intermediàries (s’ha parlat del pangolí) han acabat saltant a l’home aprofitant la nova proximitat que la modificació i penetració en l’entorn i el comerç amb espècies salvatges amb finalitats recreatives o gastronòmiques li ha possibilitat.
El Panell Intergovernamental de Biodiversitat de Nacions Unides ha denunciat que “ la explotació insostenible de recursos porta a l’alteració del clima i les extincions massives, son l’origen del sorgiment de noves malalties planetàries”.
O modifiquem la nostra conducta com a societat o això no hi ha qui ho pari. Tenim vacunes contra la COVID 19, però contra el canvi climàtic i els efectes de la globalització no hi ha, no hi haurà, cap tipus de vacuna. O actuem nosaltres o això se’n va a…..La salut humana depèn directament de la salut animal, tan domèstica com salvatge, i de la salut ambiental. És a dir, de la salut del planeta.
Aquest és l’objectiu de la estratègia nomenada “Una salut” (One Health) propugnada per la Organització Mundial de la Salut (OMS), Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i la Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).
“Una salut” és un plantejament estratègic per tal de dissenyar i aplicar polítiques i programes, impulsar lleis i fomentar la recerca de forma transversal entre veterinaris, salut pública i sector mediambiental per tal de compartir dades i informacions, preveure, prevenir i millorar els resultats en termes d’impacte en salut a nivell global, prevenint i abordant precoçment qüestions relacionades amb la innocuïtat dels aliments, el control de zoonosis, la lluita contra la resistència als antibiòtics o els canvis ambientals que puguin tenir-hi influència i així ser capaços d’actuar en l’arrel del problema, si és possible, abans que es produeixi el salt d’espècie i la pandèmia.
Hem fet tard amb el COVID 19, però ara és el moment de començar a prevenir la propera pandèmia que, no ho dubtem, en algun lloc ja s’està preparant.
Joan Guix
Ex Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya
Medical Anthropology Research Centre (MARC) Universitat Rovira i Virgili
