Més de vint dies de silenci del Tsunami Democràtic, aquella organització que va fins i tot crear pànic al mateix ministre de l’interior espanyol, sembla que demà posarà una catifa vermella a Pedro Sánchez, no només per la visita al president Torra sinó també a les visites que farà a polítics i entitats unionistes.
Fins i tot resulta que Catalunya ja no es mobilitza, ja no formem part de l’escenari de protestes, el mateix govern espanyol està molt més preocupat per les mobilitzacions de l’anomenada “Espanya vaciada” que no pas pel cas català.
Ens reprimeixen amb una sentència de la ignomínia contra els nostres líders polítics, la repressió segueix en augment, no s’atura, fins i tot augmenten les pràctiques nazis i dictatorials d’espoliar el patrimoni de la gent compromesa, i les barbaritats repressives segueixen amb pràctiques abusives, seguiment i escolta de persones clarament independentistes, inspeccions fiscals clarament dirigides i la ciutadania desmobilitzada més que mai, fins i tot costa de recaptar els més de 4 milions d’euros darrerament reclamats.
Com pebrots negociarem alguna cosa si les mobilitzacions han desaparegut. Com voleu que el govern espanyol cedeixi? Sense mobilitzacions, mai no cedirà en res. La història d’Espanya, que en aquest aspecte és aterridora, ens mostra que, “motu propri”, l’Estat mai no farà res amb el “problema català” i més encara si ara està totalment adormit.
Pedro Sánchez arriba a Barcelona amb tota la tranquil·litat del món i ens provoca intentant diluir la trobada amb el president Torra amb una agenda de visites unionistes. Sànchez és incapaç, ja no direm de rebre a l’ANC, sinó de rebre Òmnium Cultural, que ara mateix que defensa que “som el 80%” i que ha perfilat un discurs molt conciliador. Això sí, es reunirà amb Foment del Treball i amb Barcelona Global, entitats que representen el poder de sempre i ho farà per una catifa vermella que li hauran posat al seu pas. Que bons que som els catalans!
