Ho tornarem a fer! Quan? Com? ERC ho ha dit, clar: Ho posposa a les generacions futures, a una Espanya republicana. Mentrestant, col·laborarà amb el PSOE i s’hi lliga. Perquè el PP és “antic règim” i no pot parar-li el cove, com feia el president Pujol. De fet, més enllà del PSOE, ERC no té res més. L’Espanya plural li ofereix la millor cobertura per tenir poltrona i lluir revolució. Tot alhora.
Dins Junts, també, hi ha col·laboracionisme. Més perillós encara. Perquè aquests seran els autèntics pujolistes. Posats a col·laborar, “l’independentisme” no pot treure rèdit d’un govern PP? La batalla per la direcció és capital. També ho és, d’important, la batalla pel discurs.
La temptació és fàcil. El manifest signat per Batet, Forn, Rull, Giró, Argimon, Ciuró, Alsina, Cervera, Puig, Erra, Calvet, Saldoni, Campdepadrós, Canadell, Cleries, Geli, Calvo, Madrenas, Ponsa, etc. el 3/5/22, ja està en la línia d’aquest col·laboracionisme. El reino reprimirà la confrontació i facilitarà el peix al cove (amb lloances dels mitjans). A poc a poc, allò intel·ligent, central, moderat, anirà essent el col·laboracionisme. Si no es té clar, el full de ruta independentista es desatendrà i s’oblidarà.
Zelensky personifica l’embat contra Rússia. Això no obstant, a cada vila i ciutat hi ha voluntaris i un alcalde que reparen les destrosses de la guerra, organitzen el menjar, l’habitatge, la protecció, etc. Els alcaldes són un bastió fonamental, un referent en un escenari de repressió i d’indefensió.
Ara que el president Puigdemont es va apartant de les grans “decisions polítiques” cal, més que mai, un full de ruta consistent, pedagògic, que qualsevol voluntari pugui assumir. A la base, la radicalitat i la puresa serveixen solament, per marcar territori. El perill del geni és l’Ulster (“os montaremos un Ulster que os vais a cagar” Jordi Cañas C’s).
Per això, és important preguntar-se si ho tornarem a fer. Quan? Com? La clau d’un full de ruta no claudicant és un partit. Un partit de Govern fort i arrelat al territori. Un partit rebel i independentista. El referent d’Ucraïna podria il·luminar: Assumir que la repressió ha fet molt mal, no implica col·laborar i ser un vençut. Però el relat de Zelensky és per tothom. Un discurs defensiu al voltant dels drets, gens maximalista, disposat a solucions i adaptat a l’orella que l’escolta. Ho tornarem a fer!
Isidre Palmada Camós, 15 de maig de 2022
