El #CatalanGate és una nova oportunitat de guanyar, de posar-nos al mapa de les minories nacionals represaliades. Governi qui governi a l’estat espanyol, siguin monàrquics, republicans o “el govern més progressista de la història”, primer és Espanya i es farà el que calgui, legal o il·legal, per mantenir-ne la unitat i, a més, ho diuen sense embuts ni vergonya.
El drama el tenim a casa nostra, on els partits independentistes continuen pensant en petit, en guanyar l’hegemonia en el marc autonòmic i Espanya, que ho sap i ho percep, no pren cap mesura: ni amonesta, ni cessa ni fa dimitir ningú, i menys la ministra de les clavegueres de l’estat, que no els cal. Les amenaces del govern català no se les creuen i, malgrat demanar el cap de la ministra Robles, el govern espanyol la reforça i el govern català ho acata.
Aquesta setmana hem vist el pobre panorama de l’independentisme polític català i basc. Malgrat que ERC i EH Bildu tenen un acord de legislatura on s’hi diu que votaran sempre el mateix en temes espanyols, sembla que aquest pacte ha saltat pels aires en el moment en el qual els republicans han votat en contra del decret del govern espanyol sobre les mesures socials per la guerra a Ucraïna i els abertzales, per contra, hi han votat a favor. El vot negatiu d’ERC, Junts i la CUP ha estat en protesta per l’espionatge d’estat als independentistes. Hem d’entendre que als partits bascos tant se’ls en fot que espiïn els independentistes catalans? De fet, ni en això en podem posar forts, que el PDCAT també ha recolzat l’executiu socialista votant-hi a favor i no fent pinya amb els altres partits catalans.
La República.cat va donar notícia de la divergència de vot entre ERC i Bildu, contravenint l’acord de legislatura entre les dues formacions i argumentant-ne els motius, i aquest editor va rebre la pressió dels responsables de comunicació dels republicans sobre “com” vam escriure la notícia. Que ens adrecessin la seva protesta significava que l’havíem clavat i se’ns ha confirmat també veient el malestar existent a l’esquerra abertzale on molts tampoc no entenen aquesta votació divergent.
Deixant passar un escàndol d’aquesta magnitud, servit en safata de plata, tornem a perdre una oportunitat històrica de guanyar internacionalment i, malauradament, això és així per les desavinences entre independentistes. Que Espanya utilitzi les seves clavegueres per impedir els drets de la minoria nacional catalana és un escàndol, però, si els partits independentistes prefereixen perdonar Espanya i seguir en una taula de diàleg, que ja no es reunirà més per la manca d’interès del govern espanyol més progressista de la història, és una prova més que amb els dirigents actuals no anem enlloc. O l’independentisme torna a la unilateralitat o la submissió cada dia serà més evident.
