Hi ha vaixell per a Ítaca…?

Ítaca, al·legoria: “És la meta, els objectius que ens proposem en la vida”

Vol fer un Exercici? Com a consultor he assessorat,  impartit nombrosos seminaris sobre Planificació Estratègica. Per a començar, proposava diferents exercicis. N’aporto un: Cada participant rep un imprès. Text: “Una empresa vol exportar mercaderia per vaixell a un país sud-americà. Raons per a no enviar-ho per aquest mitj”. 20 línies. En la primera figura: “No hi ha vaixell”. Sota, 19 línies en blanc.

Què afegiria el lector per a no enviar una mercaderia per mar?… Un % bastant alt de participants escrivien més motius: demores en el lliurament, deteriorament del producte, algun temporal pot llançar el contenidor a la mar, costos de penalització, altes assegurances, etc. Només un % petit anotava: “si no hi ha vaixell, no cal perdre el temps. Cal buscar la millor solució. O la menys dolenta. La mercaderia ha d’arribar”. Grup 1: resignació, més motius per a renunciar. Grup 2: Reacció! Orientació a objectius. Aplicable a la  situació de Catalunya en la relació amb Espanya?

Meta: Els habitants de Catalunya mereixen gaudir d’un nivell de vida d’acord amb allò que generen: avançats serveis socials, educació, sanitat, infraestructures, treball, etc. Indicadors macroeconòmics diuen que gaudiria d’una qualitat de vida com Finlàndia, Dinamarca. Podrien ser una moderna república a la UE, amb autèntica democràcia, total autogestió. Actualment, Catalunya no és ni autonomia. No té Estatut. És territori intervingut. Gaudeix d’aquests beneficis? No. Dependent d’Espanya, no hi ha vaixell!

Diagnostiquem…?

Hi ha un diagnòstic, objectiu, actuació comuna i coherent per a materialitzar-lo en una majoria social, política, a Catalunya? No! No hi ha vaixell!

Té predisposició Espanya per a afavorir, políticament, que l’independentisme renunciï voluntàriament, satisfactòriament al referèndum, a la independència …? En absolut! Al contrari. No hi ha vaixell!

Han rectificat l’Estat, els grans partits espanyols, els motius que han impulsat el gran creixement de l’independentisme? No. Segueixen els provats incompliments, la politització de la justícia, la campanya contra l’amnistia, la catalanofòbia en tots els grans mitjans espanyols. No hi ha vaixell!

Hi ha “massa crítica” a Catalunya de “grans patronals i sindicats, grans mitjans, grans organitzacions, perquè tots els seus militants, votants, tota la societat de Catalunya, pugui gaudir del nivell de vida, llibertat, dignitat, que mereix? No! No hi ha vaixell!

Hi ha predisposició a la “unitat” per part de totes les forces i organitzacions que s’autoqualifiquen d’independentistes? Al contrari. Divisió, exclusió. No hi ha vaixell!

Hi ha intenció de l’electorat per a votar l’opció que més i millor intenti lluitar i materialitzar els clars beneficis de la independència o continuaran votant dependentisme tàcit o explícit? Les enquestes no pronostiquen unitat. Si és així… no hi ha vaixell!

Coneix la gran majoria de l’electorat la “realitat” molt negativa de la dependència, de l’espoli que perjudica a “tots” en sanitat, educació, treball, infraestructures, etc.? Existeix una política de comunicació persuasiva que “informi”, faci sentir, persuadeixi!, dels beneficis de la independència, dels perjudicis de la dependència a tot l’electorat dependentista? Hi ha contrapropaganda, que “refuti”, tot allò de fals que propaguen els grans mitjans i partits dependentistes? No. Sense aquesta incorporació de tants votants no hi ha vaixell!

Existeix possibilitat “real” de declarar la DUI perquè “tot” estaria sota control: infraestructures, recursos de tota mena, reconeixement, suport internacional? Seguretat que no hi haurà violència per part de l’Estat espanyol? No. No hi ha vaixell!

Concreten els partits teòricament independentistes, com materialitzaran la independència, quin model institucional, polític, econòmic, etc. aplicaran? Si no ho fan, no hi ha vaixell.

Com aconseguir que hi hagi vaixell…?

Segons autors del nivell de Ohmae, Drucker, Kotler, Mintzberg, Silva, Barker, etc. hi ha pautes imprescindibles. Aplicar-les no assegura l’èxit. Ignorar-les, augura el fracàs. Algunes:

> Adaptació a la realitat. És un risc no interpretar-la, “adaptar-la”, intencionada o inconscientment, a la pròpia posició, ideologia. És fonamental diagnosticar encertada i consensuadament. “Els cementiris estan plens de bons tractaments a diagnòstics equivocats”. Base de partida comuna.

> Beneficis d’ampli espectre. La societat vol optimitzar el seu nivell de vida. La majoria, també de democràcia, llibertat. La “identitat” catalana és progressivament minoritària. Fins i tot molts catalans trien partits que no la defensen. La combaten. Segments creixents de l’electorat no s’identifiquen amb la història, cultura, valors, llengua, de Catalunya. Cal Oferir el que satisfaci més necessitats i motivacions. “Visió positiva de futur”. Catalunya independent la té. Què té de positiva, per a la societat catalana, la “dependència” d’Espanya? Aquí està la realitat actual. Objectiu comú.

>Projecte comú, “rigorós”, ampli i detallat. Creativitat innovadora.

>Autoexigència a tots els nivells. Líders, dirigents, partits, votants. Actuació comuna.

> Perseverança. No marginació, no descoratjament, encara que pugui estar justificat.

> Presència! Per què no tornen un milió de senyeres, estelades als balcons? Milions d’independentistes incidint en els seus entorns, manifestant-se, pacífica i democràticament sempre, en suport dels qui negocien. Pressionant els partits que voten per un projecte unit. Si l’independentisme no es veu, sent, no existeix!

> “Concentració” del vot en l’opció més possibilista, rigorosa, ambiciosa.

12/05/2024. Nova oportunitat davant Espanya, Europa. Nova oportunitat perquè la majoria d’habitants de Catalunya iniciïn “units” un viatge a millor nivell de vida i democràcia. Qui s’hi sumarà, es marginarà, ho boicotejarà…? A on voldran anar els votants a Catalunya?

A Ítaca? Com a al·legoria: beneficis de la independència per via democràtica, pacífica: millor qualitat de vida, progrés, democràcia, dignitat!

A l’Espanya castellana? Es pateix què significa: espoli, submissió, violència judicial, econòmica, colonització, maltractament, explotació, menyspreu a “tots” els habitants de Catalunya. Justifica aquest preu dependre d’Espanya?

Què és indispensable per a gaudir a Ítaca? Que hi hagi projecte concret, vaixell i gent unida disposada a “remar”!

La no independència…, és “dependència”! I depenent d’Espanya, Catalunya s’anirà diluint, els seus habitants mai viuran com mereixen.

12/05. Eleccions. A qui triar, amb el millor projecte positiu de futur, per al pont de comandament?

 
El coherent és…