El director del gran diari de Catalunya expressa avui la seva preocupació per les poques ganes que mostra Pedro Sánchez per tirar endavant la taula de diàleg o de no negociació. Jordi Juan (director de La Vanguardia, per si no havia quedat clar) explica com la concessió dels indults als líders independentistes ha comportat una desinflamació de la tensió existent en la societat catalana, el mateix argument que Teresa Cunillera va exposar en plegar de Virreina de Catalunya.
Li diu també al govern espanyol que és un error no modificar el delicte de sedició, fet que hauria permès una solució per al retorn del president Puigdemont (ell en diu Carles Puigdemont) i acabar d’aquesta manera amb l’exili com a conflicte. Jordi Juan remata l’escrit dient que el partit dels gestos possibilistes, és a dir l’ERC de Junqueras i Aragonès, també necessita gestos que vagin més enllà que les bones paraules d’en Pedro Sánchez per acabar aconsellant al president del gobierno, en referència a l’advertència del president Aragonès en la seva conferència a Madrid, que s’ha d’aprofitar el “momentum”.
Entre la direcció republicana, comença haver-hi preocupació pel nul progrés de la taula, i la poca disposició que mostra el govern del PSOE i Podemos per concretar un calendari. La consellera Laura Vilagrà va parlar primer d’una trobada en aquest mes de gener: després ja va parlar de febrer; en acabat ho va passar a després de les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó… i Marta Vilalta ja no va voler parlar de calendari. Les anunciades “reunions discretes” ni tan sols s’han fet i l’única cosa fefaentment comprovada és la nul·la voluntat del govern espanyol d’avançar.
El president espanyol Pedro Sánchez considera que el “problema català” ja no existeix i no vol tornar a reunir la “taula del no diàleg” (ho llegeix com “reactivar-lo”) i ara que ja té pressupostos i ben encaminada la llei de la “no reforma” laboral, pensa que pot acabar tranquil·lament la legislatura. Per tant, la seva primordial preocupació és tornar a guanyar les eleccions vinents espanyoles i, per aconseguir-ho, entén que el millor és tirar l’invent de la taula a la seva paperera de la història.
El director de La Vanguardia acaba suplicant a Pedro Sánchez que aprofiti el clima propici que li ofereix el president Aragonès, ja que considera que la desinflamació no significa desaparició del conflicte, i en això té tota la raó: l’independentisme continua existint i la mort de la Taula de la no negociació obre la porta a un nou “momentum” independentista.
Les previsibles sentències de la justícia europea contra la injustícia espanyola, el fracàs de negociar amb Espanya, el malestar creixent de les bases dels partits independentistes per la poca disposició dels líders a preparar l’embat amb l’estat, tot plegat pot comportar no solament nous lideratges sinó també la necessitat d’una unitat estratègica que faci guanyadora la consecució de la independència de Catalunya.
Postdata.- Els líders polítics actuals que no vulguin la unitat estratègica independentista, millor que voluntàriament deixin pas i no esperin que siguin apartats pels votants independentistes. La lluita per l’hegemonia a l’autonomia no té cap sentit i només ha aconseguit aflorar una absurda guerra civil entre partits independentistes. Un cop liquidada la taula del no diàleg, serà l’hora de fer possible la unitat estratègica que demana la ciutadania independentista. I aquesta hora és ben propera.
