Després de més de cinc anys d’exili, forçat per la ignominiosa repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme, ahir va retornar a Catalunya la que fou consellera d’Ensenyament durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació de l’1-O 2017, el resultat del qual va ser clamorosament favorable a la independència de la nostra nació.
Des de la societat civil i amb una brillant trajectòria com a professora en economia, doctora per la Universitat de Minnesota i catedràtica a la Universitat escocesa de Saint Andrews, na Clara Ponsatí va acceptar formar part, com a independent, del govern que s’havia compromès a declarar la independència de Catalunya si el resultat del referèndum ho avalava, en substitució de la convergent ex-UDC Meritxell Ruiz que a darrera hora es va apartar i no va participar en el xoc contra l’Estat.
Com a mossos d’esquadra vam tenir l’honor de contribuir a vetllar per la seguretat de la consellera a l’exili i com a membres de la policia nacional catalana ahir ens va doldre i entristir molt veure com un mosso materialitzava la seva detenció, ordenada per l’instructor del Tribunal Suprem espanyol, que hauria de ser i exercir com a jutge (amb auctoritas) però que malauradament ha donat moltes mostres de no ser-ho i limitar-se a exercir el seu imperium, guiat només per la sacrosanta unitat espanyola que desplaça fins i tot l’ordenament jurídic.
La detenció de la consellera exiliada és manifestament il·legal -i amb total independència del delicte que se li atribueixi- perquè disposa d’immunitat com a eurodiputada, però els drets fonamentals dels ciutadans independentistes fa temps que constatem que gens importen als membres del TS. Aquesta situació, essent infame, és perfectament previsible, el que no hauria de ser-ho i no podem acceptar de cap manera és que el president de la Generalitat o el conseller d’Interior, com a màximes autoritats del CME, no hagin deixat ordenat no complir l’ordre, fonamentant aquesta decisió en la seva manifesta il·legalitat i en què el CME és garant dels drets fonamentals de la ciutadania.
Enlloc d’aquest acte de justícia i de dignitat, com el que va fer la consellera Ponsatí assumint la responsabilitat de l’obertura de les escoles i instituts com a col·legis electorals, el patètic president actual de la Generalitat s’ha limitat a signar un comunicat (la prèdica i retòrica sense contingut, de sempre) i l’íntim amic del president d’ERC, actual conseller d’Interior, com a bon ex-PSOE, ha fet una brevíssima compareixença expressant sense més la seva sorpresa per l’ordre de detenció quan el delicte que se li atribueix no comporta pena privativa de llibertat.
Tampoc entenem com ha practicat la detenció un mer sotsinspector, membre de l’escala intermèdia, quan hagués hagut de practicar-la, si ningú s’atrevia a complir el seu deure d’incomplir una ordre manifestament il·legal, com a mínim la comissària en cap de la Regió Policial de Barcelona, però ja sabem que les ganes de cobrar un bon sou a final de mes dels alts comandaments pesen més que la responsabilitat inherent als seus càrrecs.
Malauradament, la decadència institucional catalana afecta també de ple el nostre Cos. La fotografia d’ahir a l’entorn de la Catedral era el somni humit de l’Estat espanyol, com la de totes les metròpolis amb les seves colònies, que persegueixen que la feina bruta la facin els agents de les institucions pròpies de les nacions ocupades. I nosaltres, vergonyosament, ens hem prestat a fer-li aquest servei a l’estat enemic.
Consellera, només dir-li que milers de mossos hem sentit indignació, a més de tristesa i pena, per formar part del Cos que l’ha detinguda, i li demanem a vostè i a la societat catalana sinceres disculpes, en nom de tots/es ells/es.
I expressar-li també el nostre agraïment i el més alt reconeixement per la seva lluita sense defalliment per la independència del nostre País, des de l’oposició i la confrontació amb l’estat enemic, forçant-lo, denunciant-lo i evidenciant les seves vulneracions i contradiccions, mantenint sempre un discurs sincer i coherent (només amb dirigents així podrem guanyar algun dia la tan anhelada i merescuda independència).
Amb la seva actuació d’ahir, la consellera Ponsatí va deixar en evidència les polítiques professionals que l’han precedida en la tornada de l’exili, com la cupaire Anna Gabriel i la ERC Meritxell Serret, que no van trobar forma més coherent de denunciar la incompetència del TS i la seva repressió que entregar-s´hi voluntàriament. I en el cas de na Meritxell Serret, enlloc de retirar-se per sempre més de la política, encara s’ha atrevit a seguir ostentant altíssimes responsabilitats institucionals.
Igual que ha fet el que fou vicepresident del Parlament, Josep Costa, deixant en evidència i ridícul el súbdit espanyol Roger Torrent, els agraïm aquest imprescindible esperit i actitud, que demostra, per contrast amb la majoria de representants polítics dels tres partits amb representació parlamentària, autoanomenats independentistes, que només hi ha una manera útil i eficaç de continuar la lluita i tirar endavant el mandat de l’1-O, que és manté plenament vigent malgrat les persistents ofensives internes per enterrar-lo.
Consellera Ponsatí: Donec Perficiam. Visca la República Catalana Independent !
