Govern de coalició i context polític

Aquells que ens dediquem des de fa anys a l’estudi dels governs de coalició sabem que compartir govern amb altres formacions polítiques demana molta habilitat política, i que el funcionament intern d’aquest tipus de governs està més condicionat pel context que els governs d’un sol partit. D’altra banda, la proliferació a Catalunya de governs de coalició en l’àmbit autonòmic i en el municipal ha generat una bona acceptació social d’aquesta mena de governs i una gran expertesa en la dinàmica coalicional.

A Catalunya, governar en coalició no ha estat mai sinònim de feblesa governamental, però l’actual govern de coalició liderat pel president Torra té moltes dificultats per garantir l’estabilitat i la unitat que demanen els seus correligionaris i les seves bases socials, a més d’una valoració bastant negativa de la societat catalana. Sense anar més lluny, la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió sobre la valoració del Govern (desembre de 2018) mostra que la puntuació mitjana que donen els catalans a la gestió de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya és d’un 4,7 (d’una escala de 0 a 10). És la valoració més baixa de tota la sèrie (des de l’octubre del 2005). Fins i tot els votants dels partits governamentals donen una puntuació mitjana bastant baixa (ERC 5,8 i JxCat 6,1) a la gestió del govern Torra. Més de la meitat dels catalans (el 53%) afirma que el govern de Catalunya “no sap com resoldre els problemes del país”, però això també ho pensa un terç dels que van votar ERC el 2017 i una quarta part dels que van votar JxCat.

Tots sabem que avui el context polític i social és molt advers i això, juntament amb les característiques internes del govern Torra, expliquen en gran mesura la inestabilitat i la dificultat per tirar endavant l’actual govern de coalició. Unes circumstàncies que difereixen força de les del govern Puigdemont. Fem-ne, esquemàticament, un decàleg:

1. Mentre que el govern Puigdemont estava format per una coalició electoral (Junts pel Sí) que va guanyar les eleccions i va esdevenir coalició governamental, el govern Torra és fruit d’un pacte postelectoral entre JxCat i ERC, i cap dels dos partits va guanyar les eleccions. Paradoxalment, ni Puigdemont ni Torra tenien previst arribar a presidir el govern de Catalunya.
2. La confecció de les bases del govern de coalició encapçalat per Puigdemont va ser fruit d’experts en la formació de coalicions que van formalitzar documents i protocols de funcionament intern (relacions entre l’executiu i els grups parlamentaris, òrgans col·legiats estratègics, gestió de crisis, relacions entre l’executiu i els partits de govern, pla de comunicació…) que avui, en canvi, no hi són o hi són molt parcialment.
3. El govern bipartit de Puigdemont comptava amb dos partits ben estructurats i liderats per persones que estaven dins del govern, mentre que el govern Torra compta amb un partit dirigit des de la presó (ERC) i una formació política més dividida (PDeCAT versus JxCat) i sense lideratges clars.
4. L’acord temporal de 18 mesos i l’objectiu del “referèndum o referèndum” del govern Puigdemont va generar unitat i cohesió entre forces polítiques governamentals que no sumaven la majoria absoluta, mentre que l’actual incertesa sobre la durabilitat i l’absència d’objectius precisos debilita la cohesió del govern minoritari de Torra.
5. En el mandat de Puigdemont, l’anomenat sottogoverno estava més ben coordinat que actualment, no només per l’esmentada identificació d’objectius, sinó perquè hi havia una jerarquia interna explícita en cada partit que facilitava la cohesió dels alts càrrecs i, sobretot, dels integrants del consell tècnic, òrgan clau de l’Administració catalana.
6. Mentre que l’oposició al govern Puigdemont estava absolutament desmanegada i a l’expectativa del desenllaç del mandat, avui hi ha una oposició extremadament combativa i desacomplexada, que té precedents d’unitat en l’aplicació del 155 i que compta amb la força política més votada a Catalunya (Cs).
7. El passat, present i futur del govern Puigdemont estava centrat en una reivindicació social àmpliament desitjada, la celebració d’un referèndum per decidir el futur de Catalunya, que enfortia l’executiu. En canvi, el passat (ple de recels), el present (desgavellat) i el futur (sense nord) del govern Torra, l’afebleix i el desestabilitza.
8. La presència de líders a la presó i a l’exili, així com la supeditació de l’independentisme governamental a l’estratègia vinculada a les causes judicials, no només debilita el govern Torra sinó que l’allunya de les bases socials. A més, durant el mandat Puigdemont, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional estaven al costat del govern i avui no és així.
9. El govern Puigdemont comptava amb lideratges forts i amb consellers i conselleres més avesats a l’acció política en situacions extremes i capaços de gestionar el pre1-O. En canvi, Torra sempre s’ha mostrat molt sincer tot reconeixent la seva provisionalitat i que no té la fusta de polític que demana el context actual. Pel que fa als consellers i conselleres que l’acompanyen, encara no tenen l’experiència política que requereix governar en temps convulsos i administrar el post1-O.
10. Finalment, tenir a Madrid el govern explícitament bel·ligerant de Rajoy i del PP, el partit més corrupte de la Unió Europea, va facilitar la cohesió del moviment independentista i la lluita per organitzar un referèndum. En canvi, tenir com a president del govern espanyol una persona, Pedro Sánchez, que ha arribat a ser-ho gràcies als vots de les forces independentistes del Congrés i que apel·la, amb més o menys convicció i coherència, al diàleg i a la negociació amb el govern català, fa que aquells que formen part de l’independentisme més moderat i pusil·lànime es plantegin plegar veles esperant a veure-les venir.

Veurem què succeeix en les properes eleccions (el clima electoral actual també condiciona el comportament dels partits de govern) i quina serà la dinàmica parlamentària i governamental espanyola després del 28 d’abril. I també veurem com acaba el judici al presos polítics i, sobretot, l’abast i la duresa de les sentències fermes. És segur que tornarà a canviar el context polític i social i, de retruc, l’actuació del govern de coalició liderat pel president Torra.