En termes generals, la política s’expressa mitjançant gestos i la interpretem a través d’ells. En termes concrets, el gest de Pablo Iglesias d’anar a veure Oriol Junqueras a la presó és un gest de moviment. I, Junqueras, inapel·lable va respondre amb un gest de posició: “O l’Estat es mou amb els presos o no hi ha negociació pels pressupostos”. O blanc o negre, i amb raó.
No vivim temps fàcils i per això ens calen fets clars i contundents de resposta a un Estat que no vol reconèixer que té presos polítics. I és que en política les contradiccions s’acostumen a pagar cares sempre.
Negociar a la presó és un Escenari que no permet fer-hi gaires concessions. Presó i Diàleg realment són Incompatibles. La dignitat també s’exerceix i necessita d’accions pragmàtiques tal i com demana Junqueras. No s’adona Pedro Sánchez que potser l’única forma que s’aprovin els pressupostos és anant ell mateix a la presó?
En tot aquest procés, el gest de l’Immobilisme, tal i com va succeir amb Rajoy, és de naturalesa anti-política i pot conduir a la pròpia devaluació política. I, precisament l’Immobilisme és el que no volia Europa quan va deixar caure Rajoy.
Veurem quin serà el proper gest.
