Gandia és la platja de Madrid. Això és el que es pensen molts madrilenys començant per la seua presidenta Ayuso. El fet és que els madrilenys, en un tres i no res, travessen l’ample desert de La Manxa i es planten en la capital de La Safor o bé tiren cap a Cullera o baixen fins a Alacant. En l’imaginari de no pocs d’ells aquell litoral és la darrera frontera d’Arganzuela, Pacífico o Salamanca amb el món exterior.
Gandia, playa de Madrid. Fins i tot, el que fora alcalde del PP, Arturo Torró, ho va proclamar sense embuts durant la primera visita el 2011 d’Esperanza Aguirre a la ciutat. Torró, ufanós, va recordar que 150.000 madrilenys passaven l’estiu a Gandia i que el 70% dels 18.000 apartaments de vacances eren propietat de madrilenys. Quina exhibició més gran de pusterolisme, de genuflexió gratuïta a major glòria de l’interès a curt termini, de sucursalisme idiota…. Però tant se val perquè si això ho afirmava el mateix alcalde com no s’ho havia de creure una Ayuso que està convençuda d’haver estat escollida pels Déus per a salvar Madrid d’Espanya i Espanya dels catalans?. Com no s’ho han de creure els milers de madrilenys que cada any aterren al País Valencià en molts casos amb la mateixa actitud del qui aterra al seu propi paradís colonial?.
Durant el confinament del passat març, aprofitant la laxitud irresponsable del Gobierno, amb un Madrid infestat de Covid, els madrilenys van arribar a milers a la costa del País Valencià com si el bon oratge fos capaç per si sol de dissoldre el virus en l’atmosfera, com si el virus fos una broma.
Ara mateix, a les portes de les vacances de Setmana Santa els epidemiòlegs avisen que baixar la guàrdia pot tenir conseqüències molt greus, el colp d’una quarta onada quan els hospitals encara estan plens de malalts de la Covid. Els territoris optem pel confinament perimetral i la mateixa església s’ha apressat a suspendre processons i actes religiosos.
A Ayuso, però, tot això li la bufa i deixarà que els madrilenys viatgen fins a València de la mateixa manera que deixa que els francesos campen per la seua ciutat.
El president Ximo Puig ja l’ha acusat d’insolidària i ha avisat als madrilenys -ja veurem si en va- que aquest any no podran venir. A la patronal de l’hostaleria Hosbec, no li ha fet gota de gràcia l’advertiment de Puig i l’ha acusat d’escampar un “missatge subliminal de de turismofòbia de contagi” com d’incentivar la “madrilenyofòbia”.
Com siga, en cap lloc com al País Valencià saben més, de les conseqüències de baixar la guàrdia després d’unes festes de Nadal que s’han celebrat a pler i que han situat el país al capdavant en la llista dels contagiats.
Tant se val. Ayuso intentarà fer el que voldrà i Puig farà el que podrà. Puig diu que Ayuso condueix en direcció contrària per l’autopista en no voler consensuar amb la resta de territoris una mateixa estratègia per frenar la pandèmia. I en això, Ayuso prem fort l’accelerador mentre s’empina l’ampolla de whiskey.
El president Puig d’ací a uns dies potser encara haurà de dissimular i tot, atrapat entre el poc marge de decisió política que té un president autonòmic i les pressions brutals a les que el sotmetrà el lobby econòmic.
Al capdavall, el centralisme real -tot i que Puig compte aparentment amb el suport del Gobierno- i el darwinisme social de la dreta més cavernícola d’Europa, sempre s’ho fan per guanyar.
Francesc Viadel
