Tot i que no hagin creat l’enrenou mediàtic que hagués calgut, els canvis anunciats darrerament en la política jurídica de la UE podrien acabar essent molt incòmodes per a les judicatures menys democràtiques d’Europa com l’espanyola. Si bé és probable que els estats membres que gaudeixen de tradicions jurídiques més justes les hagin vist com una “intromissió” més de la UE, en els països on el poder judicial invariablement actua com a garantia dels interessos de la banca i de l’agenda nacionalista del deep state, aquests canvis han estat saludats pels juristes progressistes que encara guarden un punt de confiança en la UE.
La notícia positiva va arribar la setmana passada quan els funcionaris de la UE van anunciar una gran operació per homogeneïtzar la pràctica judicial europea. La intenció sembla ser assegurar que les sentències dictades en qualsevol estat siguin aplicables a la resta. Els juristes hi veuen un pas important per frenar els tipus de corrupció que abunden en països com Espanya. Diario 16 va arribar a anunciar-hi amb un titular molt optimista: “La fiscalia de la UE (oberta l’1 de juny) posarà fi als privilegis i a la impunitat jurídica de les elits espanyoles”.[1] El fet que el TJUE aviat pugui tenir més poders per intervenir quan es detecta la corrupció judicial en un estat és realment encoratjador. Potser això permetrà al TJUE d’investigar qui podria amagar-se darrere el nom “M. Rajoy” als papers de Bárcenas; o si té raó el banquer italià Andrea Orcel quan denuncia que el Banco Santander és l’amo dels tribunals espanyols; o què volia dir el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, quan va dir que el seu partit “controla la porta del darrere” al Tribunal Suprem, com va fer el 2018. Europa no pot permetre que aquests núvols negres planegin damunt del poder judicial d’un Estat membre sense exigir una rigorosa neteja en profunditat.
Una nova autoritat judicial unificada per a tota Europa, quan s’implementi, segurament ha de suposar una seriosa “amenaça” per a Espanya, un país que acaba d’alliberar a Rodrigo Rato de l’estada a presó més curta que es pugui imaginar en algú que ha dilapidat €21.000M (cas Bankia). Comparem-ho, per exemple, amb els nou anys de presó que haurà de fer Jordi Cuixart per pujar a un cotxe per enviar a casa uns manifestants. Quan la legislació de la UE es col·loqui finalment per damunt de l’espanyola, una intervenció més ràpida i decisiva del TJEU podrà ficar mà a les irregularitats espanyoles sense esperar els llargs recursos que s’han de fer avui. Igualment es podrà posar fi a l’escàndol dels arbitraris nomenaments de jutges afins que domina a l’Espanya bipartidista. Com diu Jordi Barbeta, “quan la sort d’un acusat depèn del jutge designat per al seu cas, significa que el sistema està podrit”. I a Espanya, ho està. Es pot argumentar que el nomenament que va fer Trump dels jutges Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barret al Tribunal Suprem dels Estats Units tenia aquesta mateixa intenció. Probablement sí. Però no es pot comparar la trajectòria professional que han mostrat aquests tres jutges des que ostenten el càrrec amb la dels jutges dels alts tribunals espanyols, on l’actuació professional i independent dels magistrats sovint brilla per la seva absència.
Un altre àmbit on segurament es notaran els efectes d’aquests canvis serà al camp del Procés independentista. El fet que les sentències dictades en qualsevol estat tinguin valor judicial a tota la UE, significa que les sentències favorables al president Carles Puigdemont i al conseller Lluís Puig (a Alemanya i Bèlgica, respectivament) crearan jurisprudència i seran vàlides a tota Europa, inclosa Espanya. El jutge Llarena, que des de fa tres anys s’entossudeix en l’extradició del president Puigdemont, per jutjar-lo al Tribunal Suprem, ja no podrà sol·licitar la seva detenció a cap país de la UE. De passada, significarà una desqualificació descomunal del judici de l’1-O. En aquesta línia, els experts consideren que el recent precedent d’una sentència judicial al tribunal de Luxemburg, que va dictaminar que un alemany de 84 anys (WS) no podia ser jutjat de nou en un altre país per la mateixa infracció (això infringiria el principi de non bis in idem, tal com es defineix a l’article 54 del Tractat de Schengen), crea una jurisprudència que serà crucial per garantir la llibertat dels líders catalans. I quan això es materialitzi, quina autoritat li quedarà a Espanya per seguir amb la implacable repressió contra els independentistes? A Madrid el nerviosisme ja es palpa.
Certament, si tot això es compleix i la UE es manté ferma en la homogeneïtzació jurídica dels seus membres, Espanya pot veure’s abocada a una sacsejada política de proporcions èpiques. El president Puigdemont, l’enemic públic número 1, podria acabar lliure de càrrecs greus a Espanya mentre que l’Estat es veuria despullat dels mecanismes legals que permeten la impunitat del deep state i el manteniment dels privilegis de classe de les elits. Sigui el que sigui el que ens porti el futur, si Espanya no inicia una depuració exhaustiva del seu sistema judicial, acabarà pagant molt cares la corrupció sistèmica i la negació generalitzada de llibertats públiques que la seva autàrquica i aïllada praxi han permès fins avui.
.Toni Strubell i Núria Bassa
[1] https://diario16.com/la-fiscalia-de-la-ue-terminara-con-los-privilegios-y-la-impunidad-judicial-de-las-elites-espanolas/
