Aquest any votaré tres opcions diferents en trenta dies i tinc ganes d’explicar per què. Per transparència personal i perquè tots els independentistes anem prou perduts, i és bo que en comptes de votar amb vergonya confrontem els nostres arguments.
A les espanyoles, Front Republicà
Des de l’independentisme, avui a Madrid només s’hi pot anar a bloquejar. Tots els partits amb opcions ens amenacen amb el 155, i la nostra única manera de tornar-nos-hi és doblant l’aposta: no investir cap president que no convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya. El Front Republicà són els únics que s’han mostrat clars en aquest punt. No em plantejo abstenir-me perquè l’abstenció independentista facilitaria la formació de govern a Espanya d’un o altre signe, ja que pujaria els percentatges dels dos grans blocs.
A més, els catalans no hauríem d’aprovar mai els pressupostos espanyols per una senzilla raó: cada any, l’Estat es gasta gairebé tot el que pressuposta a Madrid, mentre només es gasta una petita part a Catalunya. Així, els anys que no s’aproven pressupostos nous, comencen a aparèixer obres a Catalunya que van quedar penjades del pressupost anterior. Això està passant aquest 2019 amb les licitacions a Rodalies Barcelona, per exemple. No aprovar pressupostos a Espanya és assegurar inversions a Catalunya.
A Europa, KRLS el troll
Crec que Carles Puigdemont no agafarà l’acta d’eurodiputat i que, per tant, mai gaudirà de la immunitat que ell i el seu entorn ens estan venent en campanya. Però, en canvi, sí que em crec que la maquinària jurídica que Gonzalo Boye té preparada en recursos a tribunals europeus ens donarà molts mesos de glòria. A més, que el president Puigdemont pugui passejar-se fent conferències pel món explicant que és un eurodiputat electe a qui l’Estat espanyol li nega l’acta ajuda a que els demòcrates de bona fe continuïn al·lucinant. En definitiva, vot troll. No ens portarà la independència, però ens donarà alegries.
A les municipals, Primàries
El procés de Primàries presentarà llistes a prop d’un centenar de municipis. Les votacions obertes han fet aflorar una nova generació política que no té por d’arriscar-se i donar la cara per allò que pensa. Fins i tot, quan implica debatre-ho a fons amb els companys i companyes de candidatura. Per guanyar el proper embat els necessitarem a tots i totes a punt.
Però com que voto a Barcelona, votaré Barcelona és Capital. Jordi Graupera, a més d’haver-me guanyat de forma justa les primàries amb més participació de la història de la ciutat, és qui té el discurs més trencador i més enfocat a resoldre problemes concrets en comptes de crear-ne. Per això, ningú s’atreveix a debatre-hi, perquè, quan entri a l’ajuntament, ja no colaran els discursos ploramiques. I perquè si, per una carambola de la vida, es pot sumar per fer un govern independentista, Graupera és l’única garantia de que tindrem un govern disposat a tot.
