Finalitzada la primera part del Congrés d’ERC amb la victòria aclaparadora de les dues candidatures continuistes de Militància Decidim i la Nova Esquerra Nacional comença la segona fase amb la redacció de les ponències polítiques i estatutàries. Cal, d’entrada, reconèixer que la candidatura de Foc Nou va aconseguir els avals necessaris per presentar-se però només va aconseguir un 12,6% dels vots, malgrat presentar-se com l’única candidatura renovadora i de caire independentista.
Però alguna cosa no vam fer prou bé, segurament ens va mancar contundència, sobretot independentista. La moderació mostrada la va fins i tot comprar les dues candidatures oficials, semblava que el mal acord avalat per la direcció de pacte amb el PSC no l’hagués signat ningú. Cap de les dues candidatures va defensar el pacte de la vergonya; van assumir que el pacte era dolent de necessitat.
En aquesta segona fase del congrés Foc Nou hauria de vetllar per una ponència política clarament independentista. Prou paraules buides per l’horitzó 2031, calen fets: cal un full de ruta creïble i per començar cal explicar com aconseguirem recuperar una majoria absoluta independentista, primer pas per avançar cap a la independència.
Per fer-ho possible ens cal recuperar les confiances entre independentistes, no serveix dissimular amb la paraula esquerra independentista i voler englobar els comuns, veritables autors d’imposar un marc polític lerrouxista (li van robar la cartera a ERC a Barcelona pactant amb l’extrema dreta).
Només amb una crida farcida d’autocrítica d’aquests darrers set anys podrem avançar. Cal primer una trobada permanent amb els lideratges al capdavant de Junts, ERC, CUP, Òmnium, Assemblea i AMI per establir un full de ruta independentista i com a primera mesura treballar per la recuperació d’una majoria independentista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, una estratègia unitària al front de Madrid, ningú negociar per separat a Madrid, una negociació unitària que posi la independència al capdavant de les prioritats. Cal treballar per fer-ho possible primer des d’una ponència política clarament independentista i realitzable.
L’1 d’octubre de 2017 i el 3-O van ser la prova real que era possible la independència, que ho vam tenir a tocar i vam posar Espanya contra les cordes; però la desconfiança entre els líders polítics van espatllar una fita demandada democràticament per la majoria dels ciutadans de Catalunya. Per això, és més necessari que mai que Foc Nou plantegi una ponència política amb un full de ruta independentista i posant dates, prou de paraules buides, cal contundència i eficàcia, volem guanyar i no seguir perdent.
Sense independència no tenim justícia social possible, no tenim garantida la viabilitat de la llengua catalana i cada dia perdut som una mica més pobres com indica el comptador de l’espoli fiscal als Països Catalans des del 27 d’octubre de 2017, 2618 dies desprès mireu les xifres de l’espoli a les Illes, al País Valencià i al Principat de Catalunya… què més necessitem per voler la independència?
