Poc a poc anem tornant tots de les merescudes vacances…com ha anat? jo he visitat Estònia amb la família, i com sempre que es viatja, he après algunes coses:
Estònia té un alt potencial, es nota que el país està en creixement i després de la independència busca el seu encaix a l’economia global. Han triat potenciar l’Estat electrònic (e-República recorden?). Com em deia una taxista que acabava de tornar d’una estada llarga a Austràlia, trobava a faltar allà poder fer totes les gestions de forma digital i immediata. A Estònia fa temps que amb el mòbil poden fer gairebé totes les gestions amb les administracions, i continuen millorant. La tecnologia blockchain és la base del seu canvi, i sense dubte un gran repte per a nosaltres…
Quan Estònia va sortir de la URSS el primer que van fer milers d’estonians va ser comprar plàtans, era un dels aliments més buscats que gairebé ningú havia pogut provar en l’etapa soviètica. S’ho imaginen? Parlem de fa menys de 20 anys!!
L’any passat vaig fer les vacances a Eslovènia, menys de 20 anys d’independència també, i saben que em va xocar? Que creuar la frontera entre Eslovènia i Àustria no es notava, semblava que fossis al mateix país. Àustria ja fa temps que és un dels Estats petits més avançats d’Europa, Eslovènia només en 20 anys s’hi acosta. En canvi el pas d’Eslovènia a Itàlia si que es notava, deixaves un país nou i cuidat per entrar en un estat vell i deixat.
Tot això ho dic per agafar perspectiva (recorden les 3Ps?) On serà Catalunya 10-20 anys després de la independència? Vaig escriure un llibre sobre això (Potencial d’Estat) i tinc clar que serem el primer o segon Estat amb més PIB/Càpita de la UE. Cap altre país, té el potencial que tenim nosaltres. Pensin que som una de les 4 regions més industrials d’Europa, superant el 20% del PIB en aquest sector per sobre de Finlàndia, Suècia o Itàlia, la millor regió per invertir del Sud d’Europa, el 3r destí turístic més popular d’Europa, la cinquena regió amb més start-ups d’Europa, líder en exportacions a l’Estat amb creixement sostingut els darrers 7 anys, Barcelona és la líder mundial en congressos, port líder de creuers a Europa…I tot això amb un Estat en contra! S’imaginen amb un Estat a favor i sense dèficit fiscal?
Fet aquest preàmbul, i tenint en compte que les vacances potser ens han fet oblidar una mica on som, voldria exposar com veig la situació.
Primer voldria recordar un informe que vam fer el Cercle Català de Negocis el 2011 per explicar com gestionar el final del procés (el D-1). Dèiem resumint, que per ser un Estat calia demostrar que érem majoria a través d’un procés electoral reconegut per la comunitat internacional, havíem de tenir preparades un mínim d’estructures d’Estat bàsiques, disposar de crèdit per passar els primers mesos (no més de 3) sense ingressos pel bloqueig de l’Estat, i tenir preparat un mínim (però important) reconeixement internacional, perquè després de la DUI, en setmanes fóssim reconeguts per la majoria dels Estats importants del planeta. Crec que tot això segueix sent vàlid avui, però lamentablement no hem fet tots els deures que ens asseguraven l`èxit i per tant no tenim un Estat de forma efectiva.
Entrant en més detall en cada punt, és evident que encara que per a nosaltres l’ 1 d’octubre va ser un dia molt important i clau pel nostre futur, no va ser reconegut per l’equip d’observadors internacionals, i malauradament el 21D tot i tenir uns resultats espectaculars donades les circumstàncies, tampoc vam donar un missatge de majoria clara. Aquest tema segueix sent cabdal; entenc tots els que diuen que ja hem votat i guanyat, i hi estic d’acord, però honestament, si volem el reconeixement internacional, això no és suficient. I no vull dir que no siguem majoria, si no que ho hem de demostrar amb més claredat.
Sobre les estructures d’Estat és evident que no estan preparades per tal de fer una independència unilateral, almenys no per tal que el dia després tot funcioni de forma normal. No ens enganyem, amb un Estat en contra com l’Espanyol, ens ho posaran molt difícil el dia després si la independència és unilateral, perquè tenen masses tentacles instal·lats de fa dècades (segles) i no es poden tallar de cop. És evident que si fóssim Estònia, i no haguéssim provat mai els plàtans, tot això no seria tan important. Però nosaltres som una de les regions més dinàmiques econòmicament d’Europa, del planeta diria sense por a equivocar-me, i difícilment una majoria de la població admetrà una situació de caos durant setmanes com la que estic convençut que l’Estat (“de perdidos al rio”) acabaria creant si marxem de forma unilateral.
Vol dir això que no tenim possibilitats de fer efectiva la República? En absolut, però abans parlem del tercer punt, el reconeixement internacional i del crèdit pont.
Sobre el reconeixement internacional penso que la situació dels exiliats a Brussel·les, Escòcia i Suïssa ha servit perquè la majoria de les cancelleries que fins fa un any no ens prenien seriosament (dit per un alt càrrec de Diplocat) ara realment ens entenen més, empatitzen molt més i estic segur que n’hi ha més que ara estarien disposats a reconèixer-nos. En aquest sentit les declaracions del MHP Puigdemont dient que es proposa continuar la tasca d’internacionalitzar el procés, és molt positiva, però certament vol temps.
Sobre el tema econòmic del crèdit, sincerament no em preocupa, potser ja tenim algun acord mig tancat, però probablement no caldrà perquè com he dit abans, dubto que acabem en una independència unilateral, més aviat m’inclino perquè al final hi haurà un acord pactat amb mediació internacional.
Entrem ja al final de l’article obrint aquest punt, la independència pactada. Fa mesos (de fet anys) que explico que la situació econòmica d’Espanya és molt preocupant. Igual que Grècia i Itàlia van ser intervingudes cap al 2011, Espanya havia d’entrar en el mateix paquet, però es va salvar a canvi de la famosa reforma de la Constitució per tal de legislar que el deute públic de l’Estat fos prioritari en el pressupost nacional, fins i tot abans que les despeses socials o les pensions. I això que és molt dur pels ciutadans espanyols perquè els fa solidaris de forma efectiva amb aquest deute. Però va ser la clau per a què el BCE comencés a comprar deute sense parar i baixar artificialment la prima de risc. Ara, a final de 2018 aquesta compra s’acaba i per tant la situació serà molt preocupant.
Aquesta situació de crisis obrirà una finestra d’oportunitat, com van tenir els estonians quan va caure el mur de Berlin i la URSS va quedar fortament debilitada. Fer una proposta per a què la UE vegi la independència de Catalunya com a positiva per superar aquesta crisis enlloc d’eixamplar-la, és clau per tal de que finalment s’imposi una independència pactada. Se que pot semblar ara mateix un brindis al sol, però més complicat semblava la caiguda del mur i va tenir lloc…
En tot cas, en les properes setmanes (i mesos) haurem de demostrar com a societat catalana, que estem disposats a seguir tensant i fer més crítica la crisis econòmica de l’Estat si la UE no coopera en trobar una solució en la qual la majoria dels catalans hi estiguem d’acord. De fet, Alemanya i també l’executiu de Sánchez ja han deixat entreveure que ha d’anar per aquí. Quina sigui la fórmula, que haurà de passar per un referèndum, hores d’ara no la sabem, però intueixo que en alguns despatxos ja se n’està parlant.
L’escenari de pacte però, xoca amb un Estat espanyol, amb PP, C’s i part del PSOE totalment en contra i per tant òbviament sembla hores d’ara impossible, però hi ha un aspecte clau en aquest punt. Si els catalans estem disposats a aturar el país qui ho patirà més? Davant d’una confrontació oberta i duradora, els compradors de deute fugiran o faran pujar la prima de risc a nivells insuportables. L’Ibex35 de rebot patirà molt i les empreses es descapitalitzaran. També les més de 6800 multinacionals instal·lades (per cert cada cop en son més independentment d’on sigui la seu social) pressionaran els seus governs per a trobar una solució. Si la societat catalana no ens fem enrere i persistim, el procés entrarà en via de mediació i aquí és on els nostres polítics han de tenir clar que només acceptarem un referèndum per esdevenir un Estat independent, per molt que alguns voldran posar sobre la taula alguna mena de tercera via.
Per tant seguir tensionant és clau, i no vol dir que haguem d’aturar el país de seguida, però si deixar clar que si cal ho farem, i persistirem (segona P). De fet entrarem al setembre en una fase de molta tensió, en la que tinc clar que no hem de cometre grans errors perquè guanyarà qui no els cometi, i ells en faran, no ho dubtin…I una cosa més, diria que en aquest escenari, les presses no seran bones, per tant paciència (la P que faltava).
Joan Canadell
Empresari i Co-fundador del Cercle Català de Negocis
