Aquest article d’opinió és l’últim que escric com a redactor en cap de La República. Tanco una etapa fantàstica de quasi tres anys on els objectius que ens vàrem proposar no només s’han complert, sinó que ens han permès, com a capçalera, plantejar una nova manera d’interpretar l’actualitat política del país.
Ha plogut molt des que em vaig incorporar, sobretot políticament parlant. El país ha viscut els moments més transcendents de la història recent del país, unes efemèrides que he pogut explicar en primera persona gràcies a la confiança que l’editor d’aquest diari, en Joan Puig, va dipositar en mi quan el mes de juliol de l’any 2016 em va plantejar l’atractiu i excitant repte d’estructurar i refundar periodísticament el directe.cat, un diari que aleshores tenia quasi una dècada a la seva esquena.
Teníem un plantejament clar, una idea incorruptible. Fer un pas més endavant i abraçar La República com un nom propi. Ser, en definitiva, la capçalera que pots trobar en tots aquells estats que no són un règim monàrquic.
Quasi tres anys després, en 28 dels 32 mesos que he ocupat el càrrec el diari ha superat els 700.000 lectors. Hem consolidat una estructura interna sòlida, un equip emprenedor, jove i amb ganes de menjar-se el món. Junts hem aconseguit construir un mitjà que ens ha situat com el sisè diari digital més llegit en llengua catalana.
Totes aquestes dades, tots aquests bons moments, són els arguments que tanquen el cercle i que m’esperonen a buscar nous reptes. Tot comença i acaba. He gaudit del nus de la narració, dels companys i les companyes de feina i d’una llibertat d’acció que segurament enyoraré. Quasi tres anys apassionants on l’avorriment ha brillat per la seva absència.
Avui tanco una etapa fantàstica, i ho faig amb la satisfacció de la feina feta.
Gràcies per tot, salut i República.
