Tinc ràbia i impotència veient com n’és d’injusta aquesta presó. Com bé dieu, és directament venjança d’un govern espanyol que, governi qui governi, mai no perdonarà la gosadia que vam tenir la majoria independentista i el seu govern de posar l’estat espanyol contra les cordes. Es van veure derrotats i ara no perdonen, que no s’hi volen tornar a trobar, i per això no obliden i volen aplicar l’escarni més potent.
Per això m’emprenya molt que, davant tanta injustícia, tot quedi en paraules que, a cada dia que passa, semblen més buides que mai i deixen palès que els líders independentistes encara estan sumits en la derrota i en acatar la repressió. Em costa d’entendre la manca de capacitat per reaccionar de valent i unitàriament contra la repressió del govern espanyol.
Judici injust, presó injusta i els dirigents espanyols actuant amb cinisme, sobretot el PSOE i Podemos. De la dreta ja ho sabíem, però l’esquerra està jugant amb la repressió de manera salvatge: no ha reformat el delicte de sedició i juga amb l’indult per estirar el patiment dels presos polítics i els seus familiars. Per indultar no cal res més que la voluntat política del president espanyol. La resta és pur cinisme.
I com que veuen que les reaccions de veritat han desaparegut, no hi veuen cap impediment en seguir amb la repressió i viuen més tranquils que mai. A mi em produeix una gran impotència i us asseguro que no entenc per què tractem tan bé el govern espanyol que ens mata democràticament cada dia.
El govern espanyol farà tot el que calgui per seguir reprimint: ni amnistia, ni reforma del delicte de sedició i l’indult el donarà el més tard possible. Mai no permetrà que el país tingui més competències, ni més finançament i, com ja fa, mirarà amb instint assassí qualsevol acord que intenti trencar qualsevol lligam amb Espanya.
Només el dia que decidim, les forces independentistes i la societat civil, tirar endavant amb el poble mobilitzat la triple aliança de la qual parlava en Carod-Rovira, o sigui posar-nos d’acord amb un full de ruta estratègic i guanyador, no recuperarem la nostra llibertat. Sense la independència no tindrem Generalitat republicana, no tindrem l’amnistia que us mereixeu i tampoc hi haurà els diners necessaris per realitzar veritables polítiques socials. Cada dia sense independència és un dia més de represàlies, un dia més d’espoli fiscal i un dia més sense viure en llibertat com a minoria nacional que som.
Cal un procés d’alliberament nacional guanyador i només amb la unilateralitat asseurem el govern espanyol a una veritable taula de negociació. Cal trencar els ous com deia aquella mítica CUP, fem-ho d’una vegada si us plau.
