Espanya no ens veu

El fill gran de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila, Artur Bladé, va explicar  en una entrevista a “La Vanguardia” que en el viatge cap l’exili a Mèxic que va iniciar la seva família en perdre la Guerra Civil espanyola, es van produir episodis de catalanofòbia protagonitzats per republicans espanyols que també fugien. Fins i tot va haver intents de llançar catalans per la borda, ja que els acusaven de la derrota bèl·lica. La catalanofòbia, almenys des de Quevedo, és transversal, i va de la dreta a l’ esquerra.

El seu pare va ser fundador d’ERC i Bladé Font acaba de publicar un quadern seu que va trobar on explica el viatge a Mèxic. Explicava que hi havia 800 republicans espanyols en el vaixell, dels quals 250 eren catalans, i que durant el viatge va morir una nena de vuit mesos per broncopneumònia, filla de catalans. La van vetllar en un fèretre blanc, amb una bandera portuguesa als peus perquè navegaven amb el Nyassa, de bandera portuguesa.Els pares de la nena, però, van posar finalment a la capçalera una bandera catalana, “per sentiment”, explica, cosa que va suposar un conflicte amb els republicans espanyols. Un andalús i un càntabre van etzibar, davant de la nena morta: “Observem que no hi ha aquí la bandera nacional. És que el pare de la nena no és espanyol?”, i van portar llavors una bandera espanyola. Un republicà de pro i gran poeta, Antonio Machado era d’ aquests: va blasmar fortament contra els catalans, l’ Estatut i la llengua catalana. “Los unos y los otros”, vaja.

Això passa amb les persones i amb les idees,  però també amb la cuina i els cuiners. De les coses més ridícules del món, sense precedents enlloc és el boicot als productes catalans; és a dir, que boicotegen productes “espanyols”. Com va dir Joan Fuster, el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’ esquerres. Tot això es tradueix a la cuina. El desconeixement- i a vegades els menyspreu- dels espanyols- i alguns bascos- per la cuina catalana és incommensurable.

Els eixos d’ aquest menysteniment són els següents, entre altres:

1. La ignorància lingüística. Els autors espanyols, incloent els historiadors, cosa que és més greu- no manegen mai les fonts originals en català. Això fa que diguin autèntiques bestieses, fruit de la mala interpretació o traducció, o dels simple desconeixement.
2. La mala fe lingüística consistent a no deixar en la llengua original els noms dels plats- i no dic que, al costat, no s’ hi hagi de posar la traducció a l’ espanyol-. “Pollo con langosta”, “Habas ahogadas”, etc
3. O bé, simplement el menyspreu a la llengua- això també es veu als restaurants, fins i tot als de Catalunya-, amb ortografies falsejades: “Escalibada”, “Trinchat” (sic), “Pantumaca”, “Arroz abanda” i molts d’ altres.

Però el principal menyspreu és no considerar la cuina catalana com una cuina nacional, sinó com un “subsidi” de la cuina espanyola. En una pàgina de llibres del Ministerio de Cultura hi apareix la ressenya del meu llibre “Fogons calents”- un viatge eròtico-gastronòmic a través de la Mediterrània, amb un llenguatge sexualment molt explícit-. Aital llibre és qualificat de “cocina regional catalana”!. Això els porta a l´obsessió de veure els plats catalans com a derivats o subgènere dels espanyols similar. Així l’ Escudella i carn d’ olla és vista com “una versió catalana del “Cocido madrileño” . Com a colofó, la cuina catalana és desconeguda al món- mentre que no ho són ni l’ escocesa ni la basca-. Quan un cuiner o cuinera catalans- com Joan Roca- se’n va, per exemple, a Londres, els espanyols s’ afarten de parlar d’ un cuiner “espanyol”.També neguen la història, i així han fet passar per espanyol Mestre Robert, el cuiner de la cort reial de Nàpols, fins i tot canviant-li el nom pel de “Ruperto de Nola” (que el cuiner que va escriure en català, el Ferran Adrià del segle XV, no va utilitzar mai). Fins i tots escriptors i periodistes catalans fan servir aquest nom fals.