The Economist publica la seva anàlisi anual sobre qualitat democràtica en el món, Espanya deixa de ser “democràcia plena”. Ara: ‘democràcia defectuosa’.
Era “plena”?
Com a consultor, utilitzo “referents”, definicions, universalment admeses. També, “fets objectius”. Què succeeix a Espanya? Era “democràcia plena” o ja era… “clarament “defectuosa”? Si no era “plena” ja era “defectuosa”. Definim:
Democràcia: Lincoln: “Democràcia és el govern del poble, pel poble, per al poble”. Diccionari: “Sistema polític que defensa la sobirania del poble i el dret del poble a triar i controlar als seus governants”. Què demostra la realitat?
Plenitud: Diccionari: “Estat d’una situació que ha aconseguit la seva màxima perfecció, desenvolupament”. Quin Estament a Espanya està en “màxima perfecció” en la seva funció?
“0 Defectes”. “L’únic estàndard de “qualitat” és que el fet tingui “0 defectes”. No té cap la democràcia espanyola qualificada “plena”?
“Qualitat total”. “Coneguda com a Excel·lència, es defineix com a estratègia l’objectiu principal de la qual és satisfer les necessitats i expectatives de tots els destinataris”. La “excel·lència” és una filosofia i una metodologia de gestió. Va sorgir, existeix, com a resposta a les necessitats de la societat. Per a l’Excel·lència, un 9 és un -1.
Un 8, -2. Respon Espanya a la satisfacció dels qui són veritables demòcrates?
La “qualitat” és objectiva i subjectiva. Un producte o servei pot adequar-se perfectament als més exigents estàndards, però no satisfer a qui ho utilitza, consumeix. “Qualitat no és el que s’ofereix. És el que valora el receptor”. (Drucker)
Deficiència: “Defecte o imperfecció, manca d’alguna cosa”. Fins ara, la democràcia espanyola no tenia cap defecte, imperfecció, no mancava de res…? Aquí estan els fets!
The Economist considera “democràcies plenes”, puntuar entre 8 i 10. No coincideix amb les definicions universalment acceptades. Admet com a “plena” una Democràcia amb el 20% de defectes. Rebutja l’Excel·lència que avui s’exigeix. Què dictaminaria un demòcrata autèntic?
Hauríem de poder dir: “Espanya: democràcia plena = situació en què el poble, pel poble i per al poble ha aconseguit el seu moment de màxima perfecció, desenvolupament. Està en democràcia total, integral, en el seu apogeu, moment culminant”. És així…? Que diagnostiqui el lector!
5 filtres de The Economist. D’acord amb les definicions aportades, quina valoració fa el lector que es consideri “plenament demòcrata”?
> Processos electorals i pluralisme. Es tria a qui el partit “ha triat”.
> Funcionament dels seus governs. Què suggereixen els fets, resultats?
> Participació política. Es permet votar en referèndum a Catalunya?
> Cultura democràtica. Amb quines “cultures” equiparar a l’espanyola que vota?
> Llibertats civils. Hi ha presos, exiliats, polítics? Hi ha milers d’investigats per actuacions polítiques que, l’Estat, qualifica de “terrorisme”? Existeix una llei “mordassa” que limita la llibertat? “Això” és democràcia plena?
Avui, descens a “Democràcia DEFICIENT”.
Els fets demostren que Espanya, no era, no és, “democràcia plena”. Si no és “plena” NO és “democràcia”. Potser, “gairebé democràcia!”. Si la justícia no és “100% justa” … és “injusta”. Si la llibertat no existeix, encara que sigui “llibertat condicional”, no hi ha plena llibertat. Un factor incomplert, no hi ha plenitud. El que no sigui “independència”, és “dependència”. Pels models “0 defectes, Qualitat total, Excel·lència: O “és” o no “és”!
Segons les definicions aportades, Espanya no era una democràcia plena, encara que la hi qualifiqués així. També depèn d’amb quin Estat es compari. Noruega, Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Islàndia, Dinamarca, encapçalen el rànquing mundial. Síria, República Centreafricana, Congo, Corea del Nord, Birmània, l’Afganistan, la tanquen. S’està fent alguna cosa per a equiparar-se a les millors…? És obligació dels polítics!… I si avaluem al propi “poble” que, segons la definició, és qui ha de “governar”, triar, controlar, per a ser “plenament” democràtic?
I Catalunya…?
Pitjor. Encara més lluny “democràcia plena”.
És “territori intervingut, dependent”. Decisions del seu Parlament són anul·lades pel Constitucional espanyol. Sense Estatut. Votat democràticament, anul·lat o modificat en diversos articles pel Constitucional que, curiosament, manté textos iguals en Estatuts espanyols. Objectivament, Catalunya és encara menys democràtica perquè manté models d’Espanya. Està sotmesa, subordinada, a un Estat no democràtic. El propi The Economist degrada a Espanya pel tracte poc democràtic, violent, judicial, a Catalunya.
És possible una democràcia veritablement plena?
Cap Estat obté el 10. Però si Catalunya materialitza la seva independència pot intentar-ho. Ja sap “què no ha de fer”: el que fa Espanya. Pot visitar els països nòrdics, prendre nota, aplicar. Pot dissenyar i materialitzar una autèntica democràcia plena, 0 defectes, qualitat total, en la seva república de tall europeu.
Imprescindible?: ser independent, voluntat política unitària dels seus votants, nous dirigents. Avui Quins partits ho volen? Quins votants ho secunden…? Qui ho impedeixen? Efectes…?
Quant hi ha en joc en nivell de vida, de democràcia, de prestacions socials, de llibertat, identitat, dignitat…?
Els efectes negatius de la “dependència” d’Espanya són coneguts, patits.
Per als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya, què és el coherent? Ser “dependents” d’una decreixent, defectuosa, democràcia espanyola… o ser “independents” i crear una república catalana “plenament democràtica?
