“Com més pròxim està el col·lapse d’un imperi, més boges són les seves lleis” (Ciceró)
Només les seves lleis?
Substituïm “bojos” per “incompetents”: els qui legislen, interpreten, manipulen, incompleixen…
Publicat: “González i Aznar aposten per reformar la Constitució per a blindar la unitat d’Espanya. Els expresidents han assegurat que aquesta fórmula ajudaria a donar continuïtat al principi de convivència pacífica entre espanyols de la transició”.
“Pacífica?” Com a consultor en Desenvolupament Organitzacional, em sorprèn! González: “el major problema d’Espanya és l’independentisme català”. En empreses importants, si algun col·laborador generador de valor, vol anar-se, s’elimina el motiu, es fa una proposta per a retenir-li. Quan són varis o molts els que volen marxar, el problema sol ser l’empresa, els seus dirigents.
Catalunya. Més de 2.000.000 van votar independència defensant les urnes davant la violència policial. I sense comptar els vots dipositats en les urnes requisades. Més de 1.000 ferits segons la BBC. És evident que hi ha un problema molt de fons!
Són aliens a aquest problema els Srs. González, Aznar, tots els estaments espanyols?
La legalitat d’aquest referèndum és marginal. “Indicador” clau: dos milions de votants catalans volen independitzar-se. Es va votar “sí” a la Constitució del 78, confiant que seria una veritable transició a la democràcia; que reconeixeria, respectaria, la “nacionalitat històrica” que és Catalunya.
El problema és atàvic. Potser d’abans de1714. González, Aznar, els seus partits, van aplicar, apliquen, fidelment en i a Catalunya els principis constitucionals? No sembla. Van aplicar el primer Estatut en finançament, transferències, inversions, respecte a la identitat de Catalunya, etc.? No. Segon estatut “constitucionalment” elaborat. Va ser imparcial el Constitucional que va anul·lar articles, va modificar uns altres, que “exactament iguals” figuren “vigents” en altres Estatuts espanyols? No. Van ser independents els membres d’aquell tribunal? No segons publicacions. I el monarca? També es va posicionar. “Tots” refugiant-se en “la Constitució” del 78. Les lleis! De veritat no estan boges?
Què va ser primer? Els incompliments constitucionals, estatutaris: espoli, falta d’inversions, no traspassar transferències acordades, l’atac a la identitat catalana… o la “reacció” democràtica, pacífica, dels qui volien un referèndum en defensa, de la seva identitat, dels interessos, clarament perjudicats!, en qualitat de vida, de “tots” els que vivien, viuen, a Catalunya? Cronològicament, l’independentisme és “reacció” per dignitat democràtica. Gabilondo: “Catalunya no s’en va. La fem fora nosaltres”. Més de 2.000.000 de votants a Catalunya volen anar-se. Com han reaccionat els estaments de l’estat? Sembla que amb lleis boges!
González i Aznar, si fossin líders, dirigents, “competents”, la notícia havia de ser:
“González i Aznar aposten per revisar i reformar la Constitució perquè Catalunya vulgui continuar lliure, voluntària, satisfactòriament, amb Espanya. Els fets demostren que no s’ha respectat l’esperit de la Constitució, la seva aplicació a Catalunya que reconeixia a Catalunya com nacionalitat històrica i subjecte polític. Els expresidents defensen que això ajudaria a donar continuïtat al principi de convivència pacífica entre espanyols de la transició”.
És el que farien uns dirigents competents. Primer, no crear el problema. Bastava amb complir els acords. Sorgit el problema, pal·liar-lo immediatament fins a anul·lar-lo. S’ha fet el contrari: generar el problema i agreujar-lo. Aquests dos expresidents, protagonistes d’aquest, “podrien” aconsellar una solució pacífica, satisfactòria. No succeeix. Ho empitjoren!
Quina via s’ha triat?
Una via “legal”, autoritària, repressiva. Antítesi del que succeiria en una organització seriosa, amb bons dirigents. Lleis i sentències posades en evidència per diferents justícies internacionals. Espanya està en l’antítesi de les característiques de l’Excel·lència en la seva gestió institucional, política.
Mentrestant, l’amnistia, aprovada pel Parlament espanyol, sense aplicar-se. Segueixen espoli, incompliments crònics, atac a la identitat, procés de castellanització.
Quin informe emetria un auditor imparcial que audités l’aplicació a Catalunya de la Constitució, les lleis, per part de “tots” els Estaments espanyols: monarquia, tribunal constitucional, CGPJ, grans partits, presidents autonòmics, espanyols?
Aquí estan els fets. L’independentisme, ara callat, és un greu indicador que denuncia la incompetència dels dirigents de l’Estat espanyol. Amb molt de col·laboracionisme a Catalunya! En què es beneficien els qui voten continuar sent dependents d’Espanya? Tots estan igualment perjudicats.
Imaginem: es modifica la Constitució per a assegurar la “unitat d’Espanya” per sobre dels justos, legítims, desitjos de l’electorat a Catalunya i el seu merescut respecte al seu benestar, llibertat, dignitat democràtica, dignitat personal. Què es votaria a Catalunya? Si guanya el no, problema solucionat… o es mantindria el que, segons Sánchez, és “Territori intervingut”? Segueix sense Estatut “referendat” segons “la pròpia constitució espanyola”. I això per la “gestió de les lleis”, boges?, que fan els estaments espanyols.
Indicador del col·lapse del que queda de l’imperi espanyol? És bogeria de les lleis o dels qui, legislen, interpreten, sentencien, apliquen…? Lleis boges o dirigents incompetents?
Es “reacciona” , a Catalunya per a evitar el seu propi col·lapse …? El tema sembla totalment ignorat per tots els dirigents polítics, empresarials, sindicals, organitzacions polítiques a Catalunya. Com pel seu electorat. Els hi es indiferent el que faci la política espanyola amb ells? Semblen abduïts, segons el seu silenci, passotisme, la seva submissió. Això és el seny…?
Davant aquest “col·lapse” i “lleis boges”, i cara al millor nivell de de vida, democràcia, dignitat, llibertat, per a “tots” a Catalunya, què és el coherent…?
Passar per un tub cada vegada més estret o alliberar-se del tub…?
