El TSJC “ordena directament” a uns pocs col·legis catalans que les classes de famílies que el sol·licitin, siguin el 25% en castellà. “Totes” les restants famílies han de renunciar al model que volen: immersió lingüística. Ciutadans intenta reunir el màxim de famílies per al mateix. Notícia protagonista influïda per posicions ideològiques, identitàries, partidistes. Gens “racionals”. Es presenta com a “atac mortal a la immersió”. No repercutirà res. Són insignificants les famílies que ho sol·liciten. Antena w: “60 famílies demanen que s’imparteixi a Catalunya el 25% d’assignatures en castellà”. A quantes milers de famílies se’ls nega el dret al fet que els seus fills es beneficiïn de la immersió? A qui li importa això? És democràtic? Les unirà… o separarà d’Espanya?
Com va néixer la immersió?
El Diari (25/02/2018)
“Els pares de la immersió que parlaven en castellà: Era l’única forma que el meu fill aprengués català”
-
“Jesús Martínez, nascut a Múrcia, va lluitar en 1983 perquè l’escola dels seus fills en Santa Coloma fora en català i que tinguessin així igualtat d’oportunitats
• “Aquest municipi perifèric de majoria castellanoparlant va bressolar la immersió lingüística per l’obstinació de diverses famílies i el beneplàcit de Jordi Pujol”
• “Els partits van consensuar llavors dos dels pilars del sistema escolar català fins avui: no segregació d’alumnes i domini de totes dues llengües”
Reflecteix la realitat. Immigrants espanyols a Catalunya adverteixen que els seus fills tindran les mateixes oportunitats laborals, socials, que els catalans; s’integraran sense problema si dominen perfectament el català. Sense això, molt més difícil treballar en la majoria d’empreses. Immersió aprovada unànimement en el Parlament català. També per partits que avui la combaten o no la defensen. Va ser, és, un èxit. Va tenir reconeixements internacionals. Actualment, “tots” els estudiants de Catalunya tenen les mateixes opcions laborals. Dominen les dues llengües. Va ser, per tant, demanda dels castellanoparlants que les autoritats catalanes van poder satisfer plenament. Cap connotació política amb la immersió
Quina llengua perilla a Catalunya?
El català és la llengua històrica, natural, de Catalunya. Nombrosos documents demostren una presència igual o anterior al castellà. La història demostra persecució del català per les autoritats castellanes. Felip IV: (Conde Duc d’Olivares) “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. Felip V va prohibir el català, va tancar Universitats. Va substituir funcionaris i dirigents catalans per funcionaris i governadors castellans. Espanya encara no existia. Pressió continuada durant successius reis. Es va prohibir en molts àmbits. Fins i tot en làpides funeràries! Gaudí va ser detingut per parlar català amb la policia espanyola. El mateix, amb la República. Franc. Calvo Sotelo (YCD) “Cal omplir Catalunya de gent de parla castellana per a preservar la identitat d’Espanya”. Llei Wert (PP) “Cal espanyolitzar als nens catalans”. La Constitució espanyola recull la protecció de les llengües cooficials. No ho fa. Sí, el contrari: pressions per a exigir classes en castellà. Res nou. “Això” té nom: “colonització!”
El castellà el domina el 100% de la població catalana. El català està en minoria en la seva pròpia nació. Quina llengua perilla? La més utilitzada o la menys parlada? És lògic afeblir la més feble?
No dominen els estudiants catalans el castellà?
Classificació, per autonomies, després d’examen accés a la Universitat.
Suspensos en castellà 1a, Castella-Lleó: 31%. 2a, Madrid, 25%. Mitjana nacional: 20%. En “penúltim lloc” de 17: Catalunya: 12%. Catalunya obté millor nota en Castellà que 15 autonomies!
Excel·lents en castellà: Catalunya, 5,63%. Madrid: 5,22%
Nota mitjana en castellà: Mitjana nacional 6,25. Catalunya: 6,5. Madrid, 6.
Els estudiants catalans no saben castellà? És “aquest” el motiu del 25%?
El fur o l’ou?
Wikipedia: “El fur o l’ou: tòpic espanyol, que expressa la necessitat d’optar per la intransigència en la defensa del que s’entén com a dret propi, fins i tot sense esperança d’obtenir res. També s’aplica als casos en què s’entaula un plet per una trivialitat, que no compensa el cost de plantejar-lo, però que es fa per defensar un principi que es considera més valuós, o per no establir un precedent”.
Propi de l’Espanya castellana: “sostenella i no enmendalla” El 25% no defensa el castellà. En absolut està en perill. Imposa mantenir el seu “principi” de “autoritat” sobre Catalunya.
Diu: “sense obtenir res a canvi”. Segur? A Catalunya, Ofereix Espanya respecte a Catalunya, la seva història, realitat sociològica, cultural, lingüística? Respecta “la seva” pròpia Constitució? A l’Espanya “castellana i castellanizant” dona vots. PP: “vol crear un equip d’inspectors perquè es compleixi aquest 25%”. Inquisició? Quan jutges, cossos policials, exèrcit, no parlen l’idioma del territori en què actuen és un clar indicador de disfunció. Té “nom”. Què defensa Espanya? La seva autoritat o el castellà? El fur o l’ou…?
El País: (30/11/2021“La llengua no és el problema. La via judicial no és el millor mètode per a resoldre els desequilibris en l’escolarització d’una societat bilingüe”
Encerta Groucho Marx? Creen problemes els dirigents espanyols? Fet puntual o… continua la castellanització…?
Com actuarien els espanyols si els francesos haguessin guanyat la guerra de la Independència i haguessin imposat el francès…?
Com qualificar als votants catalans que fan costat als qui actuen autoritàriament i en contra del català? Col·laboracionistes…?
”Gabilondo: “Catalunya no se`n va. Ja ha marxat. La tirem nosaltres!”
Espanya/Catalunya: El castellà, uneix o separa? Què fa l’Estat espanyol?
Què han de fer les famílies, els votants a Catalunya, que defensin la seva identitat, dignitat; que siguin veritables demòcrates…?
