L’ús social del català ha disminuït dràsticament fins a arribar a una situació pràcticament d’emergència, especialment a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, on l’ús del català no arriba al 50% a cap districte, ja que només el 27,5% de la seva població el té com a llengua habitual. Davant aquest panorama desolador, és veritat que qualsevol gest que doni visibilitat i promogui la llengua catalana, com podria haver estat el polèmic anunci de KFC, sovint és apreciat i ben rebut entre els catalanoparlants, que certament ens conformem amb poc.
L’equip de màrqueting de KFC deu haver pensat que fent l’anunci (suposadament) en català se’ns ficaria a la butxaca per a comprar el seu ‘menú ahorro’, una part que ni tan sols van dignar-se a traduir. Però és que no tot s’hi val, i aquesta vegada no hem passat per la pedra. A les portes del Dia Mundial de la Llengua Materna, que commemora la diversitat lingüística i el respecte per totes les llengües maternes, un anunci com el de KFC, plagat d’errades i d’incongruències, sense cap mena de sentit i incapaç d’escriure correctament ‘pa amb tomàquet’ ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre els catalanoparlants, que ens hem adonat que, efectivament, es pixen a sobre els nostres drets lingüístics i diuen que ‘està ric’.
El que més ha indignat els catalanoparlants no és només la manca de respecte que les grans multinacionals com KFC tenen cap a les llengües minoritzades com és el català, sinó també la inacció dels organismes que teòricament han de vetllar perquè el català es normalitzi de nou. La pregunta que tothom es fa en el cas d’aquest anunci gira entorn dels suposats filtres que les campanyes en català executades a través d’empreses com TMB han de passar, i que en aquest cas resulta obvi que s’han ignorat flagrantment.
L’anunci de KFC constata que per fer publicitat en català és tan senzill com traduir el missatge directament des de Google i, si bé la campanya ha acabat retirant-se de la flota d’autobusos, el mal ja està fet. D’una banda, li hem donat encara més publicitat (i, a sobre, gratis) a l’empresa en queixar-nos de la vulneració dels nostres drets lingüístics. De l’altra, els mitjans espanyolistes, com no podia ser de cap altra manera, fan befa de la nostra indignació i, de nou, ens titllen de ‘radicals de la llengua’.
En aquest Dia Mundial de la Llengua Materna, per trist que soni, celebrem que els catalanoparlants no estem tan malament com per acceptar missatges que utilitzen la nostra llengua de forma aberrant, i que la nostra veu encara s’escolta. No obstant això, no oblidem que el català continuarà viu sempre que el parlem i el fem respectar en totes les esferes de la societat, incloent-hi la publicitat, però també les petites converses que, com no sabem quina llengua parla el nostre interlocutor, iniciem directament en llengua castellana.
