Els fets ocorreguts els darrers anys demostren que la lluita per la independència de Catalunya és la via més útil per guanyar a l’autoritarisme franquista i superar les bases del règim del 78 obrint una nova etapa o transició on es respectin els Drets Nacionals i l’Autodeterminació. El moviment 15M, des d’un altra perspectiva, també ho va intentar, però la lògica sistèmica de l’Estat l’ha absorbit com el sucre al cafè. Hem de revelar-nos perquè això no passi amb el moviment per a la independència. Ara, el moment ens exigeix tornar a començar amb les lliços apreses, deixant de banda el partidisme sectari i la rivalitat entre Junts i ERC per la conquesta d’una suposada hegemonia que només ens porta a que l’acabin tenint els representants de l’Estat a Catalunya o sigui el PSC-PSOE.
Sabem, perquè ho patim en pell pròpia, que l’Estat davant la lluita democràtica pel respecte als drets nacionals de Catalunya se sent amenaçat i reacciona amb repressió i violència i això ens ha neutralitzat des del minut zero. Per plantar cara a la repressió, només hi ha un antídot, difícil, però imprescindible: La unitat.
La por a la repressió només es pot combatre amb fortalesa social i política. Això va de societat civil, però també d’organitzacions polítiques. No podem seguir esmicolant més l’espai independentista fins a la dissolució final del moviment. No hi ha altre camí que l’acord en una estratègia unitària. Això no va d’independentistes covards o valents, progressistes o lliberals, bons o dolents gestors … això va de defensar la nostra nació i exigir amb fermesa que es respecti el dret a l’autodeterminació, sempre amb la ma estesa al diàleg, com a bons demòcrates, però sense abandonar la lluita i la confrontació.
El procés per la unitat l’hem viscut. Les eleccions autonòmiques del 2015 JxSi va guanyar a importants ciutats metropolitanes ciutats on ara veiem com en les passades eleccions municipals els socialistes recuperen majories absolutes i es posicionen confortablement per ser força hegemònica a Catalunya. Ciutats on el sobiranisme unit va guanyar el 2015.
Els dos partits majoritaris de l’independentisme a Catalunya, Junts i ERC, tenen una enorme responsabilitat en aquesta qüestió, tant pel que representen institucionalment com pel que poden influir socialment. Ja n’hi ha prou de confrontacions estèrils que només fan que desprestigiar el moviment. El resultat d’aquestes eleccions municipals és només un avis del que realment pot venir. Pels qui venim d’una llarga militància en l’independentisme el que vindrà ens és prou conegut si seguim així, acabarem sent un reducte anecdòtic de l’independentisme i es recuperaran els espais polítics coneguts basats en l’eix dreta-esquerra, avui enganyós a Catalunya. I així s’haurà acabat la força revolucionària del moviment independentista. I tornaran a dir que en el sistema democràtic espanyol es pot ser independentista perquè saben que sent residuals no ho podrem intentar.
Toca recomençar i enfortir-nos canviant la lògica que va portar a JXSi. Ara ho hem de fer de baix a dalt, poble a poble, ciutat a ciutat, barri a barri, els militants de les dues organitzacions polítiques han de parlar sobre les seves diferències, els seus punts de trobada, la situació de la seva ciutat i del país. Construir un bon diagnosi i començar a dibuixar un nou camí d’unitat i d’entesa no deixem que ens vinguin les coses fetes des de dalt. Organitzem un procés de reflexió i proposta des de baix. construïm un procés de conciliació, les formules del passat de llistes unitàries no tenen perquè ser les úniques viables, però no deixem que la rivalitat partidària bloquegi el camí d’una estratègia nacional compartida.
Toni Morral. Membre de l’executiva nacional de Junts per Catalunya
Fa uns quants anys que la base amb més gruix de l’independentisme està situada en l’espai que va representar Junts pel Sí.
Només amb una voluntat ferma de refer aquest espai podrem recuperar objectius i veure el final del túnel.
Fa uns quants anys que el centre sociològic de l’independentisme de bona fe rau en el que va representar Junts pel Sí.
Som persones que hem anat evolucionant amb el país i ens hem acompanyat en el camí
cap a la plenitud nacional.
Tant és així que fem molta nosa als uns i som l’ objecte del desig electoral dels altres.
Només caldrà que el President Puigdemont faci un xiulet perquè l’anem a rebre i l’acompanyem fins a palau.
Malauradament, la vinguda del MHPresident Puigdemont, ès una utopia degut al poc seny i molt mala convivencia amb l’estat espanyol i majoritariament amb els seus súbdits, de tradicions ben llunyanes i per tal, comportaments que farien pensar en successos molt indesitjables. I ell ho sap, ès intel·ligent.
El seu lloc, llastimosament és fora de casa seva, per la seva seguretat però, Déu ès infinitament generós i ens compensa tinguent-lo protegit i dedicat a la feina que millor sap fer: treballar per Catalunya. Gràcies President