Un dels prohoms del país, en Toni Soler, ens alliçonava aquest diumenge en la seva columna dominical, “És el PSC, estúpids,” que cal que ens portem bé i arribem a acords amb l’Espanya que fa més de 300 anys que practica la humiliació de Catalunya. Ho diu ell, que va retirar el CAT de la matrícula del seu cotxe per evitar multa de l’Ajuntament de Barcelona i que ha guanyat milions amb el processisme independentista. Ara ens recomana que fem com ell i que ens portem bé per seguir guanyant calerons.
Quina estupidesa d’opinió, quina estupidesa de derrota que ens demana en Toni Soler. Ve a dir-nos el mateix que pregonen els grans mitjans del país: que ara toca fer bondat perquè els del PSOE, que són bona gent, en uns mesos atorgaran l’estupidesa dels indults als “polítics presos”, com se’ls anomena en els mitjans de l’ordre.
El mateix està passant amb la llengua catalana. Segons la teoria de fer bondat, cal que no ens passem perquè d’aquesta manera serem més respectats. Quin greu error que cometem amb aquest autonomisme de pa sucat amb oli que alguns volen que practiquem! I tot arran de la polèmica sobre l’ús de la llengua catalana en l’homenatge al president Macià. La qüestió no és si cal o no parlar en castellà, el drama comença en el moment que tots els partís independentistes, estiguin o no al govern, cauen a la trampa de contestar en castellà en el moment que els periodistes que treballen en mitjans espanyols ho demanen, començant per les mateixes rodes de premsa de govern. Aquesta pràctica de submissió lingüística s’hauria d’acabar radicalment.
Quin greu error va ser, seguint el consell dels advocats, renunciar al català des del primer moment, tant a l’Audiència Nacional com en el judici farsa! Renunciar, com a presos polítics, a la teva llengua dels del primer moment i fer servir la de qui t’acusa no només no ha servit de res sinó que ja era el primer pas per a l’acatament de la derrota i de la sentència. Fer bondat amb Espanya costa molt car: condemna injusta i patiment fins al final.
Aquest matí he sentit les companyes d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn, i he plorat de ràbia escoltant el que deien, paraules plenes de raó per la situació injusta dels seus companys, i l’error va ser portar-nos massa bé en el judici per decisió dels advocats. Mai no et pots portar bé amb un estat repressor i injust com l’espanyol, governi la dreta o l’esquerra.
La prova la tenim que tothom avui sap i creu que mai no tindrem l’amnistia, les mateixes companyes dels presos polítics ho han dit avui, i, com a molt, tindrem indults després de patir molt i molt. I la caverna mediàtica catalana dirà que bons que són aquests espanyols.
És La Vanguardia, El Periódico, l’Ara, el Polònia, i molts més, estúpids…
