Publicat: “El Suprem confirma la nul·litat del manifest del Claustre de la Universitat Barcelona, pel qual es va aprovar el MANIFEST CONJUNT de les universitats catalanes en rebuig de les condemnes dels presos polítics i la judicialització de la vida política”
Referents:
Derechoshumanos.net: “El Tribunal Constitucional ha reconegut la llibertat de càtedra de tots els docents, sigui com fos el nivell d’ensenyament en el qual actuen i la relació que mitjana entre la seva docència i la seva pròpia labor investigadora”
Constitució espanyola. Art. 27: “L’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals”
UNESCO: “Tot el personal docent de l’ensenyament superior ha de poder exercir les seves funcions sense sofrir cap discriminació i sense por de repressió per part de l’Estat o de qualsevol altra instància”.
Estatut de la UB. Titol 1. Naturalesa i objectius. Art.3. “Els objectius fonamentals de la Universitat de Barcelona són (…), 32.b: “El foment del pensament crític i de la cultura de la llibertat” i el pluralisme, i la transmissió de valors cívics o socials propis d’una societat democràtica”.
El fet: El Suprem sentència: “el Claustre Universitari no pot adoptar acords «que es tinguin com a voluntat de la Universitat i que es refereixin a qüestions de naturalesa política o ideològica, pròpies del debat social i polític, alienes a l’objecte i funcions de la Universitat i que divideixen a la ciutadania». “Les institucions públiques no tenen llibertat d’expressió, tal com té declarat el Tribunal Constitucional”
Preguntes oportunes:
Què és un “manifest”? RAE: “Escrit en què es fa pública declaració de doctrines, propòsits o programes”. Té caràcter vinculant, imperatiu, atempta contra alguna llei fonamental? No. Compleix el manifest un OBJECTIU FONAMENTAL de la Universitat: transmetre “valors cívics, socials, propis d’una societat democràtica? Evident. Imposa la Universitat el seu criteri mitjançant recursos judicials, policials, com fa l’Estat espanyol? No.
Diu la Constitució que l’educació ha de desenvolupar “principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals”? Sí. Reconeix el Constitucional la “llibertat de càtedra”? Sí. Respecta el Suprem la pròpia Constitució i l’opinió del Constitucional? Sembla que no. Es contradiu el Constitucional quan reconeix la llibertat de càtedra, però nega llibertat d’expressió a un claustre, quan sentència que “les institucions públiques no tenen llibertat d’expressió”?
No pot emetre opinió una Universitat sobre temes de naturalesa política, ideològica, pròpies del debat social, polític (…)? Aquesta sentència, “no divideix a la societat”? Imposa el Suprem un “pensament únic” a un Estat que s’autoqualifica democràtic?
El Constitucional va anul·lar, va modificar, articles, de l’Estatut de Catalunya, constitucionalment elaborat, aprovat en dos Parlaments, confirmat pels votants, signat pel rei, per “inconstitucionals”. Aquests mateixos textos figuren com a “constitucionals” en Estatuts espanyols. Són constitucionals o inconstitucionals? És coherent el Tribunal? En quin article de la Constitució figura que “les institucions públiques no tenen llibertat d’expressió? Se situa el Constitucional, el Suprem, en un ens superior al propi Congrés, als votants que la van aprovar en referèndum? Sembla que sí. Es va posar el TC per sobre del Parlament de Catalunya? Sí. Ho demostra de nou en el seu actual conflicte amb el Parlament espanyol? Sembla. Com qualificar aquesta actuació judicial i el seu enfrontament amb els Parlaments democràticament triats?
Qui té veritable llibertat d’expressió a Espanya? Teòrica llibertat constitucional, drets fonamentals…, però no per a opinar sobre el més democràtic que existeix: un referèndum, la sentència als qui el proposen? No pot la Universitat denunciar la judicialització de la política?
Aquesta judicialització, palesa! en la relació Catalunya/Espanya, no divideix a la ciutadania i la provoca l’Estat espanyol? Han de funcionar les Universitats totalment alienes a la dinàmica sociopolítica? On han quedat els grans moviments universitaris durant el franquisme? Qui denuncien a Catalunya aquesta sentència contra la llibertat d’expressió de la UB? Ho denuncien els partits a Catalunya que es consideren democràtics? Les universitats espanyoles públiques o privades? Els col·legis professionals? Els grans mitjans? Els estudiants? Tanta submissió s’ha instal·lat en la societat…?
Per què aquest silenci? Què justifica que hi hagi votants a Catalunya que vulguin dependre d’un Estat que prohibeix expressar-se a la millor Universitat de l’Estat? (Xangai Rànquing) Amb aquesta sentència, a quins Estats s’equipara l’espanyol? Als referents en democràcia… o als pseudodemòcrates, bananers?
La sentència, tan curiosament silenciada!, no és un fet aïllat. És “un altre” indicador més de la fallida sistèmica que creix a Espanya.
Des de la coherència democràtica, com qualificar a un Estat que incompleix la seva pròpia Constitució, que prohibeix la llibertat de càtedra, l’expressió de les Universitats, la pròpia democràcia!? Com qualificar als qui volen ser dependents d’un Estat així?
Des de la coherència democràtica, què respondre a aquestes “Preguntes oportunes”? Què fer…? Beneficis de la independència o clars perjudicis de la dependència…?
