Castells: “Prefereixo que nosaltres estiguem units i que els dividits siguin els espanyols”
Què descobrirà el “notari” aconseguit per Puigdemont? Una societat a Catalunya profundament dividida: “independentisme” / dependentisme”.
Existeix unitat en el dependentisme?
Sí. No s’identifica amb la “identitat”, història, cultura, valors, llengua, de Catalunya. Podria dir-se “societat espanyola o immigrant a Catalunya”. No hi ha divisió. Vol continuar depenent d’Espanya “a pesar” dels demostrats efectes negatius d’aquesta dependència també per a ells. Coherent…?
Existeix unitat en l’independentisme?
No. Hi ha profundes divisions. ERC, JUNTS, CUP, petits grups, van semblar intentar-ho. Es van adherir a ANC, Òmnium Cultural. Va ser “reacció social” davant la inconstitucional sentència al segon Estatut, davant els reiterats incompliments acumulats des de la transició. Van aconseguir majoria parlamentària. Es va consolidar la unitat? No. Aquí estan els fets, comportaments, d’ERC, CUP, JUNTS. Problema dels seus dirigents? Sens dubte. Però amb suport dels seus militants, votants. Per tant, la divisió és “estructural” a l’independentisme. És responsabilitat plena de dirigents, militants, electors!, autoqualificats independentistes. Efectes?: més i pitjor “dependentisme” Coherent…?
Què és indispensable si, realment, es vol optimitzar la qualitat de vida, llibertat, democràcia, progrés, a Catalunya?
“Si tots avancem junts, l’èxit arribarà només. Ajuntar-se és un començament. Continuar junts és un progrés. Treballar junts és un èxit». Henry Ford. Qui proposa projecte comú? Castells, i molts com ell, estan “orfes de partit”!
“Indispensable siguin persones d’equip!” Com a consultor he participat en molts processos de selecció de directius. Era “exigència irrenunciable” per a filtrar, proposar. En el lideratge independentista molts exemples demostren qui ha ofert unitat i qui s’ha exclòs. O ha exclòs. Quins dirigents independentistes serien seleccionats pel seu “esperit d’equip?
“Cap home serà un gran líder si vol fer-ho tot ell mateix, o obtenir tot el mèrit per a si mateix per fer-lo”. – Andrew Carnegie
Recent fotografia d’una actuació castellera. Cada colla s’identifica pel color de la seva camisa. En aquesta imatge, “la pinya” era multicolor. Membres d’unes altres colles aportaven el seu màxim esforç per a l’èxit. Succeeix en l’independentisme? No. Dirigents, militants, votants, associacions, patronals, sindicats, tots autoqualificats catalans i teòricament defensors del millor per a tots!, són capaços d’unir-se i materialitzar un projecte comú cara a democràcia autèntica, màxim nivell de vida, llibertat, dignitat, situar a Catalunya com una moderna i desenvolupada nació europea? Opini el lector. Què és el coherent?
Està acabat el “procés”?
Això diu el dependentisme espanyol. També els seus dirigents a Catalunya. Han desaparegut les causes que van originar la “reacció”, per dignitat democràtica!, que va disparar l’independentisme? No. Al contrari: s’agreugen diàriament. A una “reacció” democràtica va seguir, segueix, repressió policial, econòmica, política, judicial, lingüística. Es parla d’amnistia quan no va haver-hi delicte. La resposta de l’Estat espanyol a aquesta amnistia suggereix molt, i gens bo, de la seva actitud. S’ha acabat l’espoli o continua creixent, acumulant milers i milers de €? Es detecta algun signe de rectificació, suport, cap a “tots” els habitants de Catalunya que estan igualment perjudicats per la negativa dependència d’Espanya? No. Per què han desaparegut estelades, senyeres, de tants balcons? Per què hi ha tant de silenci quan el que hi ha són motius per a parlar més i més alt? Què pensarà aquest “mediador/notari” entre JUNTS i el govern espanyol de la societat independentista? És coherent la passivitat, la divisió, el silenci…?
Opcions?
«La nostra major feblesa resideix a donar-se per vençut. La forma més segura d’aconseguir l’èxit és sempre intentar-lo una vegada més». Thomas Edison.
Alternatives? Quedar-se a casa. “Encapsular-se” partits, associacions, grups afins que parlen molt, però actuen poc o res. Que divideixen encara més, dispersen, afebleixen. Que denuncien, però no proposen amb rigor, possibilisme, unitat. Incapaços de fixar un diagnòstic correcte, el millor objectiu, manera de materialitzar-lo. Conegut. I continuar sent espoliats, colonitzats, castigats, menyspreats. Què és COHERENT?
- Actuar! Ser militants actius de la veritable democràcia, dels qui volen el millor per a les seves famílies, el seu futur, en tot el que mereixen pel que generen. Si els 2 milions de votants independentistes l’1.0 persuadeixen a “1 persona” del seu entorn, es passa a 4 milions. Seria una demostració democràtica, inequívoca! Senyeres i estelades al màxim. Aprofitar totes les possibilitats legals. Presència, participació, màxima permanent, per tots els mitjans possibles!
- Denunciar!a “tots” els dirigents dependentistes perquè representin i defensin als qui viuen a Catalunya; no ser representants d’Espanya “a” Catalunya.
- Exigir!a tots els dirigents independentistes, un PROJECTE COMÚ i que es COMPROMETIN A MATERIALITZAR-LO via democràtica. Els qui no s’uneixin a aquest projecte comú s’autodesqualifiquen, auto eliminen. No haurien de ser votats novament.
- Indispensable: “PROJECTE COMÚ, AUTOEXIGÈNCIA DE TOTS PER A MATERIALITZAR-HO, PERSEVERANÇA.” Sempre, via democràtica, pacífica, però ferma, units.
Existeix un clar projecte comú dependentista: regionalitzar Catalunya, colonitzar a la seva gent. No existeix projecte comú independentista!
Dependència creixent i negativa… o independència possible, democràtica, justa, que optimitzi el nivell de vida de “tots” els habitants de Catalunya, en veritable democràcia, llibertat, dignitat?
Unitat… o divisió independentista? Què és el coherent…?
