Durant el període del Sexenni Democràtic i fins al trencament amb la idea de subjecte espanyol i català alhora, Josep Narcís Roca i Ferreras (1834-1891), com molts altres pensadors republicans catalans, havien lluitat fins on podien per establir una nítida separació entre la unitat, que defensaven per la que era per ells la Nació espanyola, i la uniformitat, és a dir, la subjecció de diverses nacionalitats membres de la Nació a les normes, lleis, usos i llengua d’una de sola. No se’n van sortir. Finalment, van haver d’optar per una sola fidelitat nacional, ara ja unívocament catalana.
L’elecció de l’executiva d’Esquerra Republicana de Catalunya m’ha fet pensar en aquest debat, com en molts d’altres de similars. Convé recordar, per fixar l’anàlisi, que en ERC es donen dues circumstàncies distintives respecte al conjunt de partits de l’esquerra espanyola i catalana: en primer lloc, es declara esquerra no dogmàtics, la qual cosa ve a dir que encara que es poden prendre determinades anàlisis marxistes, en cap cas aquestes han de donar lloc a un pensament doctrinari. En segon lloc, la seva base de funcionament és de caràcter assembleari, amb els avantatges i els inconvenients d’aquest model d’organització, però que els estampa un segell especial.
La direcció escollida dissabte dia 14 de desembre ha de jugar, moure’s , en uns paràmetres que no són idèntics a la resta de formacions de l’esquerra espanyola i catalana. En aquest sentit, les declaracions de la nova secretària general, amb la seva voluntat d’autonomia municipal per a les seccions i federacions del partit, enllaça amb aquest origen assembleari de l’organització, ja que deixa en mans dels militants les decisions sobre l’actuació a cada poble, vila i ciutat del nostre país.
Més difícil serà el primer punt. Seria un terrible error per part de la nova direcció pretendre uniformitzar el pensament intern; el vessant no dogmàtic del partit, tal com apareix, barra el pas a qualsevol temptació de leninitzar el partit, que aquest esdevingui un espai de pensament únic. Seria aquest un error imperdonable.
ERC actua sobre tres grans eixos: nacional, social i valors/ètica republicana. Només un d’ells, el tercer, el vinculat a valors i ètica ha de romandre, sempre, impol·lut. Respecte als altres dos, en funció dels Congressos, la voluntat de la militància, les circumstàncies exteriors i tot un seguit de condicions, poden variar amb major o menor incidència de cadascú, sense que això representi un trencament de l’ànima del partit, mantinguts això si, els principis bàsics, emancipació nacional i social.
En aquestes circumstàncies, les candidatures que han optat a dirigir el partit han d’actuar tenint en clar aquesta antinòmia: unitat -uniformitat. Seria un greu error per part de les candidatures no guanyadores oblidar que formen part d’una organització política, una; seria imperdonable per part de la nova direcció oblidar que dirigeixen una organització plural.
Manuel Pérez Nespreira.
Doctor en Història Contemporània de Catalunya
