Aquest cap de setmana he participat com a militant republicà a la Conferència Nacional d’ERC, en defensa de la ponència alternativa del Col·lectiu Primer d’Octubre, on el company Enric Vilanova de la Catalunya Nord va fer un relat real de la situació del país sencer i del mateix partit i una bona mostra n’és la forta desmobilització entre la militància, que s’ha fet evident en la poca participació que ha tingut en l’elaboració de la CN: només un 6% dels militants hi ha participat.
La ponència alternativa va ser clarament abatuda pels participants, però això no vol dir que no tinguem raó, sinó tot el contrari. Estem fermament convençuts que ara toca picar pedra per recuperar la unilateralitat, l’única manera que tenim de guanyar la independència amb el govern espanyol al davant, sigui del color que sigui, que quan es tracta de Catalunya i els Països Catalans, no accepta mai la democràcia. Vam perdre, avui som una minoria dins d’ERC, menys del 5% dels participants a la CN, me sap molt de greu, per mi incomprensible, i malgrat tot seguiré més que mai defensant la unilateralitat com l’única via per fer possible la independència.
Un dels millors moments del debat va ser la resposta del coordinador de la ponència oficial, en Raül Romeva, que va haver de parlar d’independència i dels Països Catalans per contestar els arguments demolidors del company Enric Vilanova. Fins a aquell moment de la reunió, els termes “independència”, “unilateralitat” i “Països Catalans” no havien aparegut per enlloc i tot s’havia disfressat sota el comodí “República”. Com molt bé va explicar l’Enric, resident a la Catalunya Nord avui sota la República Francesa, el mot “República” per si mateix no vol dir res. No és ni millor ni pitjor que una monarquia com l’espanyola i va recordar que és una república des d’on s’exerceix la repressió sobre els corsos, els bascos i els catalans, especialment sobre les seves llengües.
Per tots aquests motius puc assegurar que ERC no és ni serà ICV, aquell partit que va implementar “la puta i la ramoneta” per no acabar fent res de nou i acabar-se diluint dins del projecte d’Ada Colau.
El govern espanyol ens acabarà donant la raó, ja que tothom sap que Espanya mai no negocia, o imposa o perd, i la taula de diàleg en serà la prova definitiva. Com molt bé detalla avui el diari Ara, en un resum de l’evolució del discurs d’ERC, el partit ha comès un greu error renunciant al millor que representa el partit: un partit clarament independentista no pot pretendre guanyar i governar amb un document que ho deixa tot a la bona voluntat d’Espanya, de l’Espanya que ja ha dit per activa i passiva que no vol negociar l’autodeterminació i l’amnistia.
ERC tornarà a la realitat, i tornarà a la unilateralitat, sense la qual no és possible la independència. Ara que la “normalitat” ha fet invisible el conflicte català, cal un gran acord independentista per guanyar i oblidar-nos de l’hegemonia dins l’autonomia. Cal preservar la unilateralitat, l’única garantia per a la independència i els Països Catalans.
