Avui ha saltat la notícia política de l’any, la detenció (ni que sigui per unes hores, ha quedat imputada) de la totpoderosa alcaldessa de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, a més presidenta del PSC i, per tant, amb molt de poder al partit.
I si la comunió de les forces alternatives, ERC, Junts i Comuns, fan un “Lleida”, és a dir, posen en pràctica, per al bé del país, una expulsió controlada del PSC del poder municipal, vist com actuen.
Són dos moviments en un. Per un cantó, els tres partits (ERC, Junts i Comuns) acorden una moció de censura a la Diputació de Barcelona, amb la presidència per a ERC, i vicepresidència per Junts i Comuns? Cal fer-ho així perquè si es demana solament la dimissió de Marín, el PSC hi posaria algú altre i seguirien amb la presidència.
I el segon moviment és a l’Ajuntament de Barcelona i es fa el gran acord dels tres partits que s’hauria d’haver fet a l’inici de la legislatura municipal. Es manté Colau a l’alcaldia, s’expulsa el PSC del govern de la ciutat i que hi entrin ERC i Junts. No cal buscar culpables o raons sobre el que no es va fer: ara cal regenerar la política i fer aquest moviment seria tornar a la normalitat.
Amb aquests dos llasts resolts, seria molt més senzill i assequible arribar a un gran pacte de govern a Catalunya passades les eleccions vinents del 14-F i assolir un acord de govern que treballi per la independència, vist que Espanya no té remei. Són uns acords “a la lleidatana” que avalarien la majoria de la ciutadania. ERC, JuntsxCat i els Comuns, teniu la paraula.
