Junqueras i la direcció dels republicans ja tenen el que volien. Cessant el vicepresident Puigneró, sabien del cert que posaven a Junts la sortida del govern de coalició en safata de plata.
Ara ja no valen excuses i ERC podrà disposar de totes les conselleries de la Generalitat. La qüestió ara serà veure com es fa per governar amb 33 diputats. Lògicament, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat ràpidament i ha ofert diàleg per garantir un govern, en la seva línia de l’agenda del “reencuentro”, però, per als republicans, haver de governar amb el suport o gràcies al PSC és, sens dubte, un gran problema.
Junts ha decidit sortir del govern d’una manera a la vegada radical i exemplar, amb una consulta a les seves bases, les quals han reaccionat amb una alta participació, malgrat que certs lobbys de poder havien carregat contra aquesta fórmula de decisió a través d’una consulta. Sembla difícil que Junts pugui ajudar en la governabilitat del govern en solitari d’ERC, ho veurem en les properes setmanes en la votació dels pressupostos.
Cal recordar que el govern de Pere Aragonès va començar la legislatura amb el suport de 74 escons i ara, un cop que tant Junts com la CUP li han deixat de donar, el govern es queda només amb 33 diputats. Una manera contundent de mostrar com ERC supera aquest repte és veure com encara la dependència que podria tenir del PSC, especialment per les contrapartides que, sens dubte, els socialistes de seguida li exigiran en temes tan cabdals com l’aprovació dels pressupostos tant els estatals a Madrid com els de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta crisi de govern agafa ERC amb un debat congressual iniciat i pocs mesos abans d’unes importants eleccions municipals. Malgrat que la competència de convocar les eleccions pel que fa al país és únicament potestat del president Aragonès, si el PSC no col·labora en el dia a dia, es farà molt difícil evitar convocar-les.
Respecte a Junts, les incògnites són dues, o potser tres. La primera i primordial és comprovar si saben mantenir la unitat interna. La segona, veure com s’organitzen en el seu nou rol d’oposició. I la que n’hem dit tercera és el posicionament del MHP Puigdemont. Caldrà estar-ne ben amatents, comença una apassionant partida d’escacs amb la trencadissa del govern independentista del 52%.
