El canvi en l’estratègia ideològica d’ERC des del post 1 d’octubre de 2017 ha anat en la direcció de moderar els seus postulats per ampliar la base electoral i esdevenir partit hegemònic a Catalunya, com pretenen el partits que s’anomenen catch-all. La voluntat d’eixamplar la base del moviment independentista, la desradicalització dels missatges, l’enfortiment del lideratge de Junqueras, l’erradicació de la dissidència interna, l’absència de polítiques governamentals que satisfacin les demandes de l’independentisme, la sortida de Junts per Catalunya del Govern, l’entrada a l’executiu d’Aragonès de consellers no independentistes, el suport a l’estabilitat governamental espanyola o el manteniment d’una taula de diàleg inoperant són algunes de les accions que s’han fet per flexibilitzar la ideologia i per intentar que ERC sumi més suport electoral. Tota aquesta transformació en l’ideari, el discurs i el comportament d’ERC ha implicat, també, una evolució, molt evident segons la demoscòpia, dels votants del partit republicà.
Si comparem els valors polítics dels electors d’ERC de l’octubre de 2017 amb els de l’octubre de 2022, observem grans diferències, tal com ens mostren els baròmetres d’opinió política del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO).
Relació entre Catalunya i Espanya
En la pregunta que demana el model de relació entre Catalunya i Espanya, la immensa majoria dels que manifestaven la intenció de votar ERC l’octubre del 2017 estaven a favor d’una Catalunya independent (el 84%), només un 13% era partidari d’una Catalunya dins d’una Espanya federal i un insignificant 2% era partidari de ser una comunitat autònoma espanyola. Cinc anys més tard, l’octubre del 2022, els partidaris d’una Catalunya independent baixen fins al 57% (27 punts menys que fa cinc anys), els federalistes arriben al 26% (el doble que cinc anys abans) i un 12% és partidari de ser una comunitat autònoma espanyola. El 40% dels que avui diuen que votaran ERC defensen un model federal d’Espanya o l’Espanya autonòmica (el 2017 eren el 15%). En el cas dels electors de Junts per Catalunya (amb dades d’abril del 2018), els partidaris de la independència de Catalunya es mantenen (del 89% es passa al 86%), i en el cas dels votants de la CUP (amb dades d’octubre del 2017), també (del 80% es passa al 76%).
Independència de Catalunya
Si ens fixem en la pregunta que concretament diu “vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?”, l’evolució també és molt gran. Els que tenien la intenció de votar ERC l’octubre del 2017 i alhora responien que no volien la independència eren un irrisori 4%, mentre que avui representen més d’una cinquena part (21%). El partidaris de la independència, per tant, passen de ser el 94% dels votants d’ERC del 2017 al 75% d’avui. Aquesta davallada de 20 punts no la trobem en els altres dos partits independentistes. En el cas dels que manifesten voler votar Junts per Catalunya i estar a favor d’una Catalunya independent, la xifra varia poc (97% el 2018 i 91% el 2022), i en el cas dels votants de la CUP, va del 93% del 2017 al 84% del 2022.
Sentiment de pertinença a Catalunya o a Espanya
El sentiment subjectiu de pertinença a Catalunya o a Espanya també ha canviat substancialment en els votants d’ERC. A la pregunta que diu “amb quina d’aquestes frases se sent més identificat: em sento només espanyol/la, més espanyol/la que català/na, tan espanyol/la com català/ana, més català/ana que espanyol/a o només català/ana”, la resposta era “només català/ana” per al 61% dels que deien que votarien ERC el 2017, i un terç optava per dir que se sentia “més català/ana que espanyol/a”. Cinc anys més tard (octubre de 2022), aquesta última resposta s’enfila 10 punts més (42%) i esdevé la resposta majoritària dels futurs votants d’ERC, mentre que el sentiment de “només català/ana” baixa fins al 32% (30 punts menys que el 2017). A més, aquells que se senten “tan espanyol/la com català/ana” passa del 6% (2017) al 22% (2022). Aquesta gran davallada del sentiment catalanista no la trobem en els altres dos partits independentistes. En el cas de Junts per Catalunya, la resposta majoritària sempre ha estat “només català/ana” (del 61% el 2018, al 55% el 2022) i en el cas dels votants de la CUP, també (del 57% el 2017, al 49% el 2022). Les respostes “més català/ana que espanyol/a” i “tan espanyol/la com català/ana” dels que diuen que votaran aquestes dues formacions polítiques pràcticament no varien en els cinc anys transcorreguts.
L’evolució de totes aquestes dades del CEO és molt significativa en un tipus de preguntes en què normalment no es produeixen gaires canvis substancials en el poc temps analitzat. És evident que el canvi d’estratègia ideològica i discursiva d’ERC ha influït en els valors dels que es mostren partidaris de votar el partit republicà, ha comportat una major heterogeneïtat en les bases electorals d’aquest partit i, sobretot, ha implicat una disminució considerable, a diferència del que passa amb Junts per Catalunya i la CUP, del sentiment independentista i catalanista. Aquest era probablement l’objectiu que es va marcar ERC quan, després de l’1 d’octubre de 2017, va començar aquest canvi de rumb ideològic i es va plantejar eixamplar la base del moviment independentista. Veurem, però, si convertir-se en el partit independentista amb votants que mostren menys identitat independentista acaba donant els fruits esperats d’esdevenir partit hegemònic a Catalunya o si acaba dividint el moviment independentista i produint un efecte bumerang.
Jordi Matas Dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona
