Després del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, ERC va iniciar un canvi de rumb ideològic per eixamplar la base de l’independentisme. Els moviments que ha fet el partit republicà en els últims anys s’assemblen als que fan les formacions polítiques que volen convertir-se en partits catch-all , és a dir, partits que flexibilitzen el seu ideari per arreplegar sensibilitats ideològiques diverses i enfortir la base electoral. En el cas d’ERC, els canvis s’han produït, bàsicament, en les prioritats organitzatives del partit, en el discurs dels seus líders i també en l’acció de govern. Una de les conseqüències de la metamorfosi del partit republicà ha estat un canvi notable de les característiques del seu electorat, que ha rebaixat el sentiment independentista i catalanista, tal com demostren les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).
Les dades demoscòpiques també ens indiquen un canvi, en els darrers cinc anys, de la percepció que tenen els independentistes sobre ERC i els seus líders. Pel que fa al lideratge d’Oriol Junqueras, la variació de la seva valoració per part d’aquells que diuen voler votar ERC passa d’una puntuació de 8,1 sobre 10 l’octubre del 2017 a 7,3 l’octubre del 2022. Més diferència, però, hi ha en la valoració que fan del president d’ERC els catalans partidaris de la independència, ja que es passa d’una puntuació de 7,5 (2017) a 5,8 (2022). En canvi, els catalans que no volen la independència de Catalunya valoren millor Oriol Junqueras ara (octubre de 2022), amb un 4, que fa cinc anys (octubre de 2017), amb un 2,5. Aquesta millor valoració de l’actuació política d’Oriol Junqueras que fan avui els catalans no independentistes no la trobem, per exemple, en Carles Puigdemont, que està menys valorat avui (octubre del 2022) per aquest col·lectiu de catalans (1,8) que fa cinc anys (2). Cal afegir també que la valoració que fan avui de Pere Aragonès els catalans independentistes està per sota del cinc (4,8). Aquest és un fet insòlit perquè mai abans cap president del govern d’un partit independentista havia estat valorat per sota de 5 per part dels catalans independentistes (de fet, ni per sota de 6).
Els catalans partidaris de la independència de Catalunya també han canviat de manera radical la valoració de la gestió del govern de Catalunya en aquests cinc anys. L’octubre del 2017, quan es preguntava per la valoració de la gestió de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya, els catalans partidaris de la independència feien una valoració mitjana de 7,3, mentre que avui (octubre de 2022) valoren la gestió del govern Aragonès dels darrers mesos amb una mitjana de 3,8 (una valoració similar a la que fan els no independentistes, que és d’un 3,1). Avui hi ha, doncs, una valoració molt negativa de l’acció del Govern de Catalunya per part de la població catalana independentista.
Si ens fixem en la pregunta que demana posar nota al grau de confiança que mereixen els polítics catalans, el canvi de la percepció que tenen els catalans independentistes també és molt significatiu. L’octubre del 2017, els independentistes puntuaven amb un 6,7 els polítics catalans, mentre que en el darrer baròmetre del CEO de l’octubre del 2022, la valoració mitjana dels independentistes és d’un 3,8. També hi ha canvis profunds respecte de la percepció de la situació política a Catalunya. Les respostes que donaven l’octubre del 2017 els catalans partidaris de la independència eren les següents: molt bona, el 5,8%; bona, el 29,6%, ni bona ni dolenta, el 10,8%; dolenta, el 32,2%; molt dolenta, el 17,4%. En canvi, la percepció que tenen els catalans independentistes de la situació política catalana l’octubre del 2022 és clarament pitjor que fa cinc anys. Concretament, aquestes són les respostes: molt bona, el 0,4%; bona, el 9,3%; ni bona ni dolenta, el 6,5%; dolenta, el 55%; molt dolenta, el 26,2%. Efectivament, mentre que la meitat dels independentistes catalans consideraven que la situació política a Catalunya l’octubre del 2017 era dolenta o molt dolenta, cinc anys més tard, més del 80% dels independentistes afirmen que la situació política catalana és dolenta o molt dolenta.
Tots aquests canvis que hem anat veient en les opinions de les persones que formen part del moviment independentista català sobre el lideratge d’ERC, la gestió del Govern de Catalunya, el grau de confiança que mereixen els polítics catalans i la situació política a Catalunya són, bàsicament, fruit del canvi de rumb d’ERC. Durant els darrers cinc anys, ERC ha adoptat l’estratègia dels anomenats partits catch-all, és a dir, moderar la ideologia, evitar missatges radicals, flexibilitzar la política de pactes, acostar-se a altres partits, decantar-se cap al centre ideològic, enfortir l’organització i el líder, evitar veus crítiques dins del partit i fer tota mena d’accions per preservar l’estabilitat de l’organització, sintonitzar amb molts sectors socials i ampliar la base electoral i la majoria parlamentària. Certament, ERC ha canviat els valors polítics dels seus votants en la línia de rebaixar el sentiment independentista i catalanista, però encara és lluny de convertir-se en un veritable partit catch-all hegemònic i, sobretot, d’ampliar la base del moviment independentista. Els partits catch-all, com a legitimadors i estabilitzadors del sistema polític, necessiten un marc d’apatia política i desideologització que ara no es dona a Catalunya. La majoria de persones que se senten integrants del moviment independentista sembla que no estan disposades a abandonar les fites aconseguides fins a arribar al referèndum de l’1 d’octubre, ni a oblidar aquella data històrica, ni a renunciar al dret a l’autodeterminació, ni a claudicar davant la repressió que encara hi ha a Catalunya.
