Aquesta ha estat una setmana molt moguda, sobretot perquè s’han tornat a aixecar les sospites de nombrosa part de la societat catalana sobre la relació del CNI, la intel·ligència del Regne d’Espanya amb els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017.
Noves informacions facilitades en les que es detalla que hi va haver un seguiment i comunicació entre el CNI i els autors dels atemptats. En els que es desvetlla que l’imam de Ripoll va arribar a la seva posició gràcies al CNI, que es va fer un seguiment dels moviments dels telèfons fins a cinc dies abans dels atemptats. Aleshores, quan va explotar la casa a Alcanar, encara es feia aquest seguiment? Indirectament es va finançar la compra de les bombones amb els diners dels fons reservats com apunta el digital? Per què després de l’explosió de la casa no es va fer cap relació amb els moviments dels terroristes? Perquè la compra de material no devia ser d’un dia per l’altre.
I si hi sumem la opacitat amb la que el Regne d’Espanya duu aquest tema, bloquejant les comissions d’investigació que es fan des del Parlament, bloquejant-les al Congreso, posant-ne traves… no és normal que la gent de Catalunya es faci preguntes del que realment va passar, i que els familiars de les víctimes vulguin conèixer la veritat de tot el que va passar?
Però si continuem fent memòria a tot el que va passar llavors, les frases del ministre Margallo en les que afirmava que «Un atemptat es supera, la dissolució d’Espanya és irreversible» o «a partir de la segona quinzena d’agost passaran coses a Catalunya», no fan encara donar més voltes sobre la qüestió?
Per què el Regne d’Espanya no parla clar del que va passar aquells dies i de com es va dur la investigació i de quina informació disposaven? Llavors encara alimenta més les sospites que estan amagant alguna cosa.
I tal com s’ha plantejat des de diverses fonts, el fet que hi hagués un atemptat terrorista, poc més d’un mes abans de la celebració d’un referèndum a Catalunya sobre la independència, que s’evidenciés un fracàs de la policia de Catalunya sobre el control de la seguretat, juntament amb les presumptes «The nota» filtrades per diaris unionistes sobre la presumpta deixadesa del cos de Mossos, podrien haver suposat un augment del nivell d’alerta terrorista fins el 5, portant l’exèrcit als carrers del país i donant una sensació d’inseguretat, que hauria influenciat en el vot de la gent o fins i tot, en la decisió de seguir endavant amb el referèndum pel sol fet de tenir un exèrcit controlant els nostres carrers.
Però el cos de Mossos no va fallar i va desarticular la cèl·lula en pocs dies, que va propiciar lloances per part d’altres cossos policials d’Europa.
I doncs, també és normal que la gent es faci les preguntes que el major Trapero no està perseguit per l’1 d’octubre, sinó per una venjança? Poden ser certes aquelles veus que insinuen que el Regne d’Espanya no va acceptar l’eficiència de resolució per part del cos de Mossos d’uns atemptats, tot i que havien estat aïllats de tots els grups de control antiterrorista, perquè amb paraules del ministre anterior, el sr. Fernandez «era només cosa dels cossos estatals»?
El que està clar és que els interrogants hi són, i hi seguiran essent. I la opacitat del Gobierno bloquejant qualsevulla investigació, hi és.
No ajuda tampoc antecedents com els de 2015 en els que un policia espanyol hauria alertat a un investigat per terrorisme islamista de Terrassa que els Mossos d’Esquadra l’estaven controlant.
Tampoc ajuda veure vídeos on l’actual president espanyol defensava fa temps que no era necessari aclarir el que hi havia darrera els GAL, ja que segons deia, no era una cosa que preocupés molt la ciutadania, que hi havia altres coses més preocupants.
I basant-nos en l’experiència anterior de la creació de terrorisme d’Estat com es va fer amb els GAL, no és lícit que hi hagi gent que pugui pensar que Espanya està disposada a tot per la unitat? Això podria acabar-se molt aviat i s’esvairien dubtes si hi hagués transparència i el CNI explica realment el que va passar llavors.
Molts interrogants, que són totalment lícits i que mereixen ser aclarits per part dels responsables d’aquella operació.
En un altre Estat, un escàndol com aquest hauria representat l’obertura de comissions d’investigació i dimissions. Però no oblidem que estem parlant del Regne d’Espanya
Un país que segueix alimentant-nos la percepció que som tractats com una colònia sense drets segueix persistint a Catalunya, per un Regne que té presos polítics, que persegueix llengua i cultura, que espolia econòmicament el nostre país, que voldria una Espanya uniforme i sense diferències, acabant amb la pluralitat, i que és capaç d’enviar milers de policies per evitar la democràcia a base de violència gratuïta, encara que després neguin la màxima parlant de vídeos falsos, acusant mitjans de prestigi internacional com la BBC d’haver estat víctimes i col·laboradors d’un muntatge visual.
Amb la foscor de les clavegueres del Regne d’Espanya ens hem trobat, conformades pels seus poders i pels mitjans que en donen cobertura (mitjans que ni tan sols han mencionat les informacions escandaloses que s’han produït aquesta setmana en referència als atemptats).
La gent vol saber la veritat. Sense matisos. Mentre no es sàpiga, serà totalment lícit pensar que qualsevulla d’aquestes teories pot ser tant vàlida com qualsevulla altra. O és que també perseguiran el dret d’opinió i especular? Potser si, tenint en compte que persegueixen titellaires o cantants per les seves lletres.
Benvinguts al Regne d’Espanya.
