El nivell de contaminació autonòmica/autonomista és tan extraordinàriament profund i arrelat en el nostre subconscient que som incapaços de veure-hi més enllà d’aquest marc autonòmic. Fins i tot, en ple procés d’autodeterminació per a assolir la República, hem utilitzat, utilitzem, i recorrem, a instruments i mecanismes propis d’una autonomia i, pràcticament mai, als relatius d’un Estat sobirà, tal com correspon.
La campanya Instem a publicar al DOGC el text de Declaració de la República catalana n’és una bona mostra. S’ha de publicar en el butlletí oficial d’una comunitat autònoma la Resolució que proclama la constitució de la República catalana, com a Estat independent i sobirà? Naturalment que no. A més, aplicant la lògica autonòmica, qualsevol cosa que publiquem en el DOGC serà immediatament impugnat, mentre que qualsevol cosa que es publiqui en el DOR és absolutament d’impossible impugnació.
El que correspon fer (i al que hem d’instar) és a publicar-ho en el Diari Oficial de la República (o Butlletí Oficial de la República, o Tauler Oficial de la república, o el títol que se li vulgui donar), instituït de facto i electrònicament amb la pròpia publicació de la Resolució que proclama la constitució de la República catalana, com a Estat independent i sobirà, però mai en el DOGC en tant que butlletí oficial de la Comunitat Autònoma.
Aquest nou Diari Oficial de la República hauria, a més, de publicar tot el conjunt de normativa que el Parlament de Catalunya va aprovar relativa a les lleis transitorietat, desconnexió i demés disposicions anàlogues imprescindibles per al traspàs de la Llei a la Llei en la proclamació i desenvolupament de la República.
El grau de penetració en el subconscient col·lectiu del marc constitucional/autonòmic espanyol és tan fort, que bona part de la societat catalana, així com la quasi totalitat del seu món jurídic, estan impregnats pel model (incloses visió i criteris), vigent a l’Estat. Amb aquest context, no és estrany que massa sovint es produeixi una contradicció entre el que és i el que hauria de ser, entre el que es fa i el que s’hauria de fer.
No podem construir una república amb mecanismes i eines d’una autonomia, i per a això, cal deixar de pensar en un sistema jurídic del passat per començar a incorporar els elements propis d’un Estat i reflexionar sobre un model de dret públic de futur que, naturalment i necessària, ha de ser diametralment oposat al vigent, en la forma i en el fons.
Isidre Llucià i Sabarich
Dr. en Dret
