A Catalunya vivim una realitat molt cruenta, que és veure com dia a dia la nostra llengua retrocedeix i els nostres drets són trepitjats.
És esfereïdora la campanya que duu a terme l’estat espanyol contra una de les seves darreres colònies. I ho portem aguantant des de fa segles.
El poble català, hem vist com ens han amputat el país, separant els nostres germans nord-catalans de la resta del principat – i curiosament, mal els hem sentit dir allò de “Perpiñán espanyol” com si fan amb Gibraltar -, hem vist com ens han imposat una llengua forana amb innumerables prohibicions i imposicions, hem vist i veiem com estan intentant trencar la unitat de la nostra llengua, intentant separar el valencià del català o les llengües de Balears i les Pitiüses…
Però no és l’únic. Històricament vam haver d’aguantar els soldats castellans abusant de les famílies catalanes en el seu pas per Catalunya, violant dones i nens en cada guerra que mantenien amb Europa. Hem vist com han assassinat persones per la llengua que parlem i pels nostres ideals, com al jove Guillem Agulló. I a dia d’avui, encara ho exhibeixen com un trofeu, una victòria presumint d’un assassinat.
Van assassinar el nostre president escollit democràticament, Lluís Companys, després del triomf feixista arran d’un cop militar contra un govern legítim. El mateix règim que enviava soldats a donar suport al Nazisme per combatre els seus enemics.
Ens han detingut per parlar en català. Ens han reprimit i apallissat per voler exercir un dret bàsic en democràcia com és votar. I no han arribat a més perquè en l’era de les xarxes socials i una comunicació globalitzada, serien incapaços d’amagar els seus crims de guerra contra una minoria nacional
O potser si que són capaços? Em ve el cap l’agost de 2017 i com un imam a sou del Gobierno com a confident, va organitzar uns atemptats contra el poble català, curiosament un mes i mig abans d’un referèndum d’autodeterminació. I ara, tot plegat, és secret d’estat. No fa pensar que tenen alguna cosa per amagar?
Ara, però, intenten fer les coses d’una manera menys barroera. Es valen d’un sistema judicial i d’uns tribunals amb uns magistrats que ells mateixos col·loquen amb la seva majoria parlamentaria, per tal de perseguir-nos i extorsionar-nos. Uns tribunals que de dia es posen una toga, però de nit se’n van a homenatges amb membres de l’extrema dreta. I volen que creiem en la justícia i en la separació de poders.
Espanya – o Castella – sempre ha tingut un objectiu: liquidar totes aquelles nacions, totes aquelles cultures, totes aquelles identitats, que presentin algun grau de resistència al seu somni pervers d’uniformitzar tot el seu estat sota una sola llengua, una sola cultura. És l’Estat que encara no ha demanat mai perdó pels crims i genocidis comesos a Amèrica. El país que mai ha demanat perdó pels crims d’una dictadura feixista ni ha compensat les víctimes. L’estat que va permetre que un dictador morís tranquil·lament al llit, i que aquest, situés al davant del cap d’estat la família que ell va seleccionar, els Borbons. Una família reial posada per la gràcia d’un dictador feixista sanguinari i amb la deixadesa i col·laboració necessària d’un poble que ho accepta.
Un cap d’Estat que, lluny de mantenir-se al marge de la política i representar a tot el poble, aplaudeix en un discurs en horari de màxima audiència la violència policial i les pallisses a un poble per haver votat. I recordem que és la mateixa família que el 1714 ens va manllevar les nostres constitucions, tots els drets… no han canviat.
L’enèsima vulneració de drets – que no serà la darrera – ha estat la imposició per part d’un tribunal d’un 25% de classes en castellà perquè una sola família ho demana. Una sola família, imposant la seva voluntat per sobre les altres. I el govern “independentista”, lluny de donar una resposta de fermesa i defensar que la immersió lingüística no es toca, donen evasives i li diuen a l’escola “Turó del drac” que ja s’espavilaran ells sols, que la sentència els afecta a ells.
Qui ha de defensar la llengua i la identitat de Catalunya si no és el seu propi Govern? Els ciutadans? A alguns han manifestat la voluntat de denunciar-nos per haver proposat que tothom que estigui en contra d’aquesta imposició, surti de classe les hores que siguin en castellà, fet que inevitablement deixa sols a l’aula els que hi estan a favor. Doncs bé, la caverna mediàtica juntament amb els partits polítics fundats per franquistes i hereus de la seva ideologia, ho ha disfressat tot plegat de bullying – alguns de delicte d’odi – i ha iniciat, una vegada més, una cacera contra els que malgrat tenir un govern que no compleix llurs promeses, malgrat uns partits que no fan efectiu un mandat sorgit a les urnes el primer d’octubre de 2017, seguim defensant a peu de carrer la dignitat del nostre poble, plantant cara malgrat la repressió que exerceixen contra nosaltres.
El poble català té en la seva identitat, la flama que ens manté vius com a nació. Si perdem la llengua, perdem l’essència, perdem el que som. El Govern ha de defensar aquesta llengua i no pot deixar el poble als peus dels cavalls.
Avui és un 25% en castellà, demà serà el 100%. Però mentrestant, allò tan constitucional de preservar la riquesa cultural i lingüística de l’Estat espanyol i protegir totes les seves llengües, no ho compliran. Perquè complir la constitució és selectiu. Ho han de fer uns, però no els altres. Al capdavall, la constitució és una eina de repressió quan els convé, però no és en cap cas una eina de protecció de drets dels ciutadans, en un sistema judicial pervertit i pervers – com he comentat abans, amb magistrats amb carnet o afinitat política que no se n’amaguen – pensat per acabar amb la dissidència i el que decideixi no agenollar-se davant el supremacisme i colonialisme espanyol.
Alguns seguirem plantant cara al feixisme espanyol, porti el color polític que porti, sigui més de dretes o “d’esquerres”, sigui jutge, fiscal, carnisser o flequer. Però la resposta, l’ha de donar conjuntament tot el poble. I ho ha de fer abans no sigui massa tard. Abans no hagin destrossat la nostra llengua i abans no hagin exterminat la nostra identitat.
