Els “xinos” no en tenien a l’aparador

10 de setembre de 2023, diumenge. Un dia abans de la Diada Nacional. Vull canviar l’estelada que tinc a la terrassa. Porta molts anys. Massa. L’estelada està feta malbé. Esquinçada. Feta trossos. Moltes pluges i tempestes. I ella, allà fora, aguantant, ferma, tot el que li queia damunt. Però ara ja estava molt tocada. Jo havia tingut l’esperança de substituir l’estelada, bandera de combat, per la senyera, bandera d’estat. Vaig calcular malament.

La qüestió és que avui he decidit canviar-la. Posar-ne una de nova. La meva estelada està feta pols, però no les nostres esperances. No m’hi vull gastar massa diners. No hauria de durar massa temps.

Decideixo anar als “xinos” de prop de casa, a la meva petita ciutat. Cada any, per aquestes dates, els aparadors eren plens d’estelades, d’estel blanc i d’estel roig. Jo sempre l’he posat d’estel roig. Romanticisme. Fidelitat. No ho sé, però és amb la que sempre m’he identificat.

Arribo a la tenda dels amics asiàtics i, ostres! No hi cap estelada a l’aparador. Que estrany!! Entro i miro per tot arreu. No veig senyeres ni estelades. Li pregunto al dependent. “Mira a aquell racó i em sembla que n’hi ha alguna”. Ho miro. Les trobo. Tres o quatre estelades i alguna quadribarrada junt amb dos o tres banderes espanyoles. Cap amb l’estel roig. M’acomiado sense comprar-la. No passa res. A prop hi ha alguna tenda més d’aquest estil. Allà en tindran. No tinc res contra l’estel blanc, és l’històric. Però a mi m’agrada més el roig.

Vaig a la següent botiga. Altre cop, aparador sense senyeres ni estelades. Alguna bandera del Barça. Què passa? Anem a la següent botiga.

Novament aparador sense rastre d’estelades ni senyeres. Entro a la tenda, ja una mica desesperat. Miro per tots els racons. No en trobo. Pregunto al venedor. “Pujant l’escala, al fons, a mà esquerra, en trobaràs”. Pujo l’escala. Vaig al fons a mà esquerra. No hi veig res. Veig una mena de pila de draps i miro per sota. Si senyor! Aquí hi ha estelades. Però cap amb l’estel roig. Decideixo comprar-ne una amb l’estel blanc. També és la senyera de combat. No anirem a empipar-nos pel color de l’estel. Recordem el que Macià va dir al jurament dels voluntaris de Parts de Molló: “Contempleu-la, la nostra bandera! És el símbol de tantes coses que estimem i ens costen tan cares! En els seus colors, cadascú de vosaltres descobrirà el color del seu ideal polític, religiós i social, per més avançat que sigui. La nostra bandera representa la continuïtat de la nostra Història, l’encarnació triomfant del nostre honor, de la nostra dignitat i del nostre coratge, el gest puixant i digne de la nostra voluntat”.

Ja tinc la meva nova estelada penjada a la terrassa. A temps per l’11 de setembre i per tot el que vingui després. I, en el fons, m’és igual el color de l’estel. No és tan important com tota la resta del seu significat.

Però, als aparadors dels “xinos” no hi ha estelades. De cap color. Tampoc hi ha senyeres. Els basars tenen visió comercial. Fa uns anys els aparadors eren plens. Ara no n’hi ha. Segurament és perquè no es venen. La gent no les demana. I això tan sols es pot explicar de dues maneres: O les estelades que van comprar la majoria dels catalans eren de molt bona qualitat i encara aguanten, o el tema ja no interessa.

He mirat a les altres cases del voltant. No m’hi havia fixat. Fa uns anys, a la meva població, quasi no hi havia balcó sense estelada o senyera en un dia com avui. Ara n’hi ha molt poques. I la major part de les que queden estan tan destrossades com la meva antiga estelada.

Potser caldria reflexionar-hi.

Que no hi hagi una estelada o una senyera al balcó d’una llar no vol dir que no hi visquin patriotes. Hem perdut l’orgull? Ens fa por? No volem ser assenyalats? Tant se’ns en fot? I això darrer és el pitjor.

Espero que el pròxim any les botigues dels amics xinesos tinguin estelades, moltes estelades, amb estel blanc o roig o, fins i tot, negre. Però moltes. I que se’ls hi acabin les existències.

Joan Guix
Ex Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.