No, no és l’independentisme qui ha despertat la bèstia ferotge de la ultradreta, provincians, que sou una quadrilla de provincians i que només us escolteu les bajanades de Madrid, precisament perquè són de Madrid. A França no hi ha independentistes —fora de Còrsega— i avui el primer partit de la República en intenció de vot és el Font Nacional de Marine Le Pen, pèrfida com la bruixa d’un conte. A l’Amèrica voten cada cop més a la dreta embogida de Donald Trump i no és perquè cap indi Dakota hagi desenterrat la tomahawk i reclami la separació de la terra dels seus avantpassats. A Polònia, a Hongria, tampoc no hi ha independentistes i la ultradreta no para de créixer com un mal lleig del sistema. El peronisme de l’Argentina tampoc té relació d’oposició amb cap independentisme. I és que per distreure l’atenció, els que acusen són en realitat els autèntics responsables. Com sol ser habitual.
És el que fa, ostensiblement, Miquel Iceta, quan diu que Quim Torra és un nazi, que escriu articles nazis, quan acusa l’independentisme de fomentar irresponsablement el nazisme. En realitat, és el Partit dels Socialistes de Catalunya i, concretament, el PSC que gestiona Miquel Iceta com una gestoria, el partit que realment està fent créixer la ultradreta. De la mateixa manera que la va estimular el PSF de François Mitterrand, de la mateixa manera que la va generar aquella parella de progressistes completament incapaços de millorar les condicions de vida de la majoria, la parella de Barack Obama i Hillary Clinton. Quan la socialdemocràcia, des de la seva suposada superioritat moral, abandona la majoria dels seus votants, quan els socialdemòcrates no ofereixen cap alternativa a la dreta i esdevenen un partit de nul·litats, quan es transformen en un partit de vividors que abandonen el poble, —salvi’s qui pugui, jo primer, jo primer— i només miren pels interessos particulars dels seus dirigents, aleshores és quan molts votants s’irriten. S’irriten tant que arriben a pensar que ja no pensen votar mai més, que la democràcia forma part del problema i no de la solució. I que l’única alternativa electoral a la dreta omnipresent és la ultradreta. ¿O és que podem trobar alguna política efectiva a algun país d’Europa o a la Unió Europea que no sigui de dreta? Algun projecte?
Com a representant dels interessos de Pedro Virusánchez, del farsant president Farsánchez, Miquel Iceta avui és el masover territorial d’un socialisme decadent que ni ja és majoritari ni pretén millorar la societat. Un socialisme nostàlgic, el dels vells votants que queden d’aquell fenomen electoral anomenat Felipe González i de l’espanyolisme de les grans emigracions a Catalunya que rebutgen integrar-se en la societat catalana. Doncs és aquest mateix Miquel Iceta i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, partidaris radicals d’ells mateixos, són els responsables polítics, els que van permetre que un personatge com Àlex Pastor, fos alcalde de Badalona, la quarta ciutat del país. Un polític perfectament oportunista, el que se’n diu un vividor, un irresponsable que ahir a la nit va decidir no només que el confinament no l’afectava, sinó que podia menar un cotxe completament embriac i que podia enfrontar-se amb els Mossos d’Esquadra a mossegades. Els va dir que no sabien amb qui estaven parlant, que ell era molt important. Com una Pilar Rahola qualsevol.
Un altre socialista que s’ha cobert de glòria aquests darrers dies és el subdelegat de Govern espanyol a Girona, Albert Bramon. Pel que he sabut per twitter, el polític, la meva amiga Magda Ripoll i jo, casualment, comprem fruita i verdura a la mateixa botiga. Costa molt triar-la amb la mascareta posada. T’ofegues, amb els guants embotits et mors de calor i si duus ulleres el baf no et deixa distingir els tomàquets madurs dels testos. El subdelegat, però, es veu que ha trobat una excel·lent solució al problema, naturalment és una solució individual. Tot i que a l’establiment hi ha una llegenda que determina “obligatori l’ús dels guants”, l’autoritat governativa palpa, tatxa i magreja el que li interessa comprar, sense por. I quan la meva amiga Magda se n’adona, el renya i li recorda que hauria de predicar amb l’exemple, ell va i es treu la mascareta, perquè quedi clar que pot fer exactament el que li rota i es burla de la indignada ciutadana. En aquest cas no consta que mossegués ningú però l’actitud és la mateixa, la de la infinita superioritat de la casta política.
Per últim, avui s’ha confirmat que una empresa, Interpharma, va ser la intermediària de la compra dels tests defectuosos per part del govern espanyol a la companyia xinesa Shenzhen Bioeasy Biotechnology. L’aixecada de camisa va costar 17 milions d’euros i sembla que algú va obtenir-ne una comissió proporcional. El cas és que l’empresa catalana es dedica a la cosmètica, no té cap vinculació comercial amb la Xina i és de Santa Coloma de Gramanet. Ja és estrany que davant de la catàstrofe de la crisi del virus, quan sembla que tot s’acaba, amb tants milers de morts, amb la impossibilitat de poder fer tests a la població estiguem així. I que en aquesta hora greu, curiosament, el ministre català del PSC encarregui precisament a una empresa catalana una operació comercial que té tota l’aspecte de ser una operació d’enriquiment particular, d’aprofitament immoral, egoista d’una crisi humanitària. Després els socialistes federalistes i fraternals del PSC van dient que a Madrid els catalans tenim mala fama i que sembla que només pensem en el peculi. I que els independentistes hem despertat a l’ultradreta de Vox, anomenada també Mocs.
