JxCat, ERC i la CUP juntament amb les entitats de la societat civil o van junts o l’independentisme passarà a un estadi d’hibernació. No existeix alternativa, ni els Comuns volen l’autodeterminació – encara que ho dissimulin – ni el PSC/PSOE són partits d’arrels democràtiques quan és parla del que ells consideren la seva “colònia preferida”. Juntament amb les Illes i el País Valencià som la mamella d’Espanya.
ERC amb el seu estil actual d’intentar negociar amb el PSOE està patint les conseqüències de la mala gent que dirigeix aquest partit, només tenen bones paraules, l’etapa Zapatero ho va demostrar. El PSOE sempre acaba passant dels seus socis, ho va fer amb l’històric PCE/PSUC i ho va fer amb la CiU d’Artur Mas i ara ho farà amb ERC sinó surt ràpidament d’aquest nou engany espanyol. Avui el PSOE que repeteixo són molt mala gent (m’agradaria dir lis “Molt bona gent” com fa Quim Masferrer en el seu programa El Foraster) ha deixat a l’estacada a ERC, retardant amb l’excusa de la convocatòria d’eleccions la taula de negociació, o rectifica, o com va dir Rufiàn, la legislatura s’ha acabat.
Tot plegat demostra que l’independentisme, partits polítics i societat civil, o ens posem d’acord o serem liquidats, ja tindrem temps quant siguem República Catalana independent de lluitar democràticament per la hegemonia. Segurament aquells que ens portin a la independència, passaran a ser herois del procés, però no lideraran el desenvolupament de la República Catalana. Un motiu més que reflexionar i buscar lideratges que no provoquin desconfiances, els partits polítics tenen que aturar l’enfrontament fratricida independentista, no podem seguir permetent que la gent sigui o no sigui “trolls” es matin a les xarxes socials.
Cal que Puigdemont i Junqueras facin un acte públic de reconciliació, si es permeten entrevistes gravades a dins a les presons, també es pot autoritzar una vídeo conferencia pública que marqui un camí de pau independentista i que estableixi una unitat estratègica. I segurament caldrà reconèixer greus errors per totes les parts, reconèixer els errors de l’octubre és necessari per recuperar la confiança.
Espanya mani qui mani mai té pressa, és la seva manera històrica de fer, volen que ens destruïm entre nosaltres tal i com va advertir Aznar. Com ha dit avui Marta Rovira, anar a unes eleccions per la hegemonia i sense tenir un full de ruta acordat és com un suïcidi, malgrat tot, el resultat electoral tornarà a ser una victòria independentista, la gent és molt tossuda, malgrat els líders polítics, volen la independència, la resta són punyetes. Cal preparar-nos per l’embat amb l estat, cal que tornem a portar el conflicte a Europa i això vol dir, tornar a guanyar les eleccions i mobilitzacions massives de veritat i no mentides i foscors com el Tsunami Democràtic que ens ha deixat desmobilitzats.
